Picasso, un gosolà més l'estiu de la seva metamorfosi

BarcelonaEl retrat que estava fent a la seva amiga i benefactora Gertrude Stein va sumir Pablo Picasso en la seva primera crisi creativa el 1906. El pintor malagueny va necessitar canviar d'aires. Després de cobrar 2.000 francs del marxant Ambroise Vollard, se'n va anar a Gósol (Berguedà). Només hi va passar onze setmanes, entre maig i agost, però van ser capitals per a la seva trajectòria, atès que va ser aleshores quan va fer el salt a la modernitat. La tardor d'aquell 1906, a París, Picasso va fer els primers esbossos de Les senyoretes d’Avinyó.

Aquest moment de la trajectòria de Picasso tenia capficat l'escriptor andorrà Iñaki Rubio, l'autor de Morts, qui us ha mort? (Comanegra), sobretot arran de veure el quadre Pageses d'Andorra, pintat a Gósol. Ara Rubio publica a la mateixa editorial els fruits de la seva recerca, la crònica novel·lada Pau de Gósol. Picasso al Pirineu, per recordar com l'artista va catalanitzar el seu nom en algunes de les cartes que va escriure a l'amic que li va recomanar d'anar-hi, l'escultor Enric Casanovas. Va ser un viatge molt dur: Picasso i Fernande Olivier van haver d'anar vuit hores amb mula. I durant l'estada, sovint els va aclaparar la presència constant de les muntanyes, el mal temps i el menjar. "Per a Picasso va ser un viatge transformador", afirma Rubio.

Malgrat tot, aquelles setmanes a Gósol van ser un oasi de creativitat i Picasso va fer unes 300 obres, entre esbossos, dibuixos i pintures. Rubio s'ha pogut beneficiar de la bibliografia sobre el moment i també va parlar amb experts com la filòsofa gosolana Jèssica Jacques. Però, sobretot, va recórrer la localitat, que compta amb un Centre Picasso amb reproduccions de les obres gosolanes de l'artista, i va conviure amb la seva gent tal com va fer Picasso. Per això va ser clau l'exalcalde de la Seu d’Urgell, Joan Ganyet, descendent de Josep Fondevila, l'amo de la fonda on Picasso i Olivier es van allotjar, Cal Tampanada. Ganyet recorda com van anar a Valàuria perquè Picasso els signés un retrat de Fondevila i l'artista els va demanar si havien posat una altra obra que van reconèixer que s'havia perdut quan la família es va traslladar a la Seu d'Urgell.

Joan Ganyet, de Cal Benet, també va ser important perquè va deixar a Rubio una reproducció del Carnet Català, una de les llibretes de Picasso amb esbossos gosolans i que l'autor del llibre va portar a sobre durant les seves sortides. "Vaig fer els recorreguts que feia Picasso: des de Cal Tampanada pujava al tossal del castell, on hi havia les ruïnes del poble antic, i me l'imaginava com devia treure el llapis i es posava a dibuixar quan veia una dona passar pel carrer", explica Rubio. "Això em permetia imaginar-me fortament integrat al poble i ser un personatge més, a més de passar desapercebut. En canvi, Fernande devia ser una dona fora de sèrie de Gósol, no es degué integrar de cap manera: portava la moda de París i no sabia català", subratlla. Un altre dels puntals del llibre és l'Hermínia, una dona misteriosa de qui Rubio no dona més detalls per no esguerrar la sorpresa als lectors.