PalmaNo deu haver estat gens senzill triar un parell d’obres amb les quals concelebrar el quarantè aniversari d’una companyia teatral de tanta rellevància com Iguana Teatre. Un grup que no és història, diria que és “la història” del teatre contemporani de les Illes, per la senzilla raó que foren ells els que obriren el camí per on molts altres han iniciat la seva travessa. Han elegit Sa varietat de sa locura per commemorar l’esdeveniment conjuntament amb el teatre Principal. Una peça que potser no és la més representativa del seu tarannà, podrien haver estat moltes altres d’entre les més de cinquanta que han posat a sobre d’un escenari, però, per una altra banda, és la prova fefaent de la seva versatilitat, d’aquest costum de transitar per a tots els prestatges del teatre, des dels clàssics fins als més avantguardistes, des d’un vessant investigador, amb el seu segell sempre trescador i respectuosament trencador, que és el que els va conduir cap a aquesta sèrie d’entremesos que conformen tan peculiar espectacle.
Cinc entremesos mallorquins amb infinitat de personatges que conformen un calidoscopi teatral que funciona a velocitat de vertigen. Un gènere que conrearen no pocs dels més il·lustres literats, des de Cervantes fins a Calderón, Lope de Vega, Molière i Beaumarchais… entre molts d’altres. Els que ha recollit Pere Fullana no tenen autor conegut, però sens dubte són fruit d’una tradició que va tenir el seu moment cabdal a principis del segle XVII amb El retablo de las maravillas. Aquesta troballa és una manera de recuperar i reivindicar un capítol de la història del teatre, amb tota una sèrie de situacions i personatges arquetípics, que en un primer cop d’ull poden semblar senzills, però que són un retrat satíric, intemporal i primmirat de la condició humana. Fullana, també director, i Carme Planells, signants de la dramatúrgia, han optat per un escenari també senzill, però al mateix temps alambinat, amb una sèrie d’escotilles i escotillons per on personatges i objectes entren i surten com a un vodevil avant la lettre. Els encarregats de fer voltar, per a l’ocasió, aquesta divertida sínia teatral són Rodo Gener, Salvador Oliva, Alícia Garau i Carles Molinet, que van canviant de rol amb la fluïdesa imprescindible per donar consistència a la lleugeresa argumental d’aquests tasts, petits i saborosos, que a més de fer somriure fan pensar.