Els perills de viure al límit a Noruega
Morten Tyldum dirigeix una adaptació de Headhunters. La novel·la d'un caçatalents que viu al límit, de l'escriptor Jo Nesbo. La pel·lícula, que s'estrena avui, va ser una de les més vistes a Noruega l'any passat.
BARCELONAJo Nesbo subministra la matèria primera literària a una reeixida incursió del director Morten Tyldum en el gènere negre i criminal. L'adaptació cinematogràfica de Headhunters. La novel·la d'un caçatalents que viu al límit va ser tot un èxit a Noruega quan es va estrenar l'any passat, i ben aviat van començar les negociacions per fer-ne una versió nord-americana que encara no s'ha concretat. Ara s'estrena a casa nostra -amb sis còpies doblades al català-, un mes després que Proa edités aquí la novel·la.
Una de les raons de l'èxit de Headhunters és herència directa del llibre de Nesbo, publicat a Noruega el 2009. Tyldum va quedar enlluernat per Roger Brown, el protagonista de la història. Es tracta d'un caçatalents que assessora grans empreses però que viu per sobre de les seves possibilitats econòmiques i que necessita ingressos extres per fer front al ritme de vida que vol seguir. Aquest extra l'aconsegueix robant obres d'art que ven al mercat negre. Brown, a més, pateix la síndrome de Napoleó: és baixet per als estàndards nòrdics, i ho compensa comportant-se com un tauró a la feina legal. Per reblar el clau, creu que si no guanya prou diners no podrà mantenir la fidelitat de la seva esposa, una dona que està per sobre de l'estàndard de bellesa nòrdica i que és la propietària d'una galeria d'art.
Un toc de Hitchcock
El director noruec, nascut el 1967, va veure de seguida les possibilitats cinematogràfiques d'un personatge que acaba en el centre d'una trama per a la qual no estava preparat. Com els herois involuntaris d'algunes pel·lícules d'Alfred Hitchcock, Brown és víctima i motor d'una cadena de decisions equivocades d'ençà que la seva dona li presenta Clas Greve, un home que té una valuosa obra d'art. No cal dir que Brown hi veu una oportunitat per fer diners.
Plantejada la situació, l'acció argumental es dispara a ritme de thriller trepidant i amb la llum freda i metàl·lica que caracteritza la fotografia de les ficcions escandinaves. Aquest dispositiu cinematogràfic fa que Headhunters funcioni com a entreteniment de primera. Així i tot, la intenció de Tyldum, com la de Nesbo i la del gènere negre en general, és fer surar una realitat fosca que en aquest cas no és tant una societat contaminada pels pecats del passat com la crisi existencial del protagonista. De fet, això és el que més interessa a Tyldum, que va decidir adaptar una de les novel·les menys convencionals de Nesbo, perquè no pertany a la popular col·lecció de llibres protagonitzada pel detectiu Harry Hole.
Un Lanister de 'Joc de trons'
El repartiment de Headhunters és una altra de les claus de la bona rebuda que va tenir el film a Noruega. El paper principal l'interpreta Aksel Hennie, que també va protagonitzar Buddy (2003), el primer llargmetratge de Tyldum. Per a la dona de Brown, el director va apostar per la periodista i model Synnove Macody Lund. Fins aleshores no havia fet d'actriu, però impressiona per la presència física, que és un dels trets que defineixen el personatge. Menys risc va representar completar el trio protagonista. El paper de Clas Greve el va assumir l'actor danès Nikolaj Coster-Waldau, el tros d'home que fa de Jaime Lannister a la sèrie de televisió Joc de trons , i que abans havia participat en films com Blackthorn (2011) de Mateo Gil i El regne del cel (2005) de Ridley Scott.
Headhunters no és la primera aproximació de Tyldum al gènere criminal. L'any 2008 va dirigir Àngels caiguts , un film que forma part d'una sèrie d'adaptacions de novel·les de Gunnar Staalesen protagonitzades pel detectiu Varg Veum. A Espanya s'han pogut veure sis d'aquestes pel·lícules, al canal de televisió AXN.