¿Passaran algun dia de moda les històries d’amor estival?

Fent justícia al seu títol, Notas sobre un verano, el tercer llargmetratge de l’asturià Diego Llorente, inicia el seu recorregut aplegant un conjunt dispar d’escenes de la quotidianitat d’una jove anomenada Marta (magnètica Katia Borlado). Uns plans fixos de la protagonista fent classes de natació a un grup de nens contrasten amb un tràveling de seguiment pel metro de Madrid. I aquest joc temptatiu de posada en escena continua quan la Marta s’acomiada del seu xicot madrileny (Antonio Araque) per anar a passar l’estiu a Gijón, on la pel·lícula transita entre estampes domèstiques, urbanes i marítimes. En aquest punt, l’equilibri entre costumisme i naturalisme sembla encaminar el film cap a una zona de confort, però l’aparició del Pablo (Álvaro Quintana), un antic amant de la Marta, posa en marxa un arremolinat triangle amorós.

Notas sobre un verano podria despertar un cert déjà-vu de la mà del seu estudi d’una jove atrapada entre el desbordament del desig físic i la construcció d’un projecte de parella, però Llorente sap omplir les escletxes del relat amb un sentit retrat generacional, ple d’empremtes de precarietat laboral, i una convincent disposició al lirisme. La Marta fulleja un poemari de John Berger, el Pablo escolta Luz de agosto en Gijón, de Nacho Vegas, a la ràdio del cotxe i Llorente acaba invocant Philippe Garrel amb la seva el·líptica crònica sentimental d’un estiu passional.