No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Marcos Torío

Optaré , entre la nova fornada d’exposicions inaugurades per Sant Sebastià al Casal Solleric de Palma, per donar prioritat a la que l’artista, tant uruguaià com mallorquí, Marcelo Viquez, fa a l’aljub del centre. És una instal·lació performativa que, batiada Sin título, 2019-2024, m’asseguren que s’activarà quan els espectadors hi intervinguem. Diuen que és una peça d’aquestes en les quals has d’anar entrant. Idò, ho faré. En tot cas, si d’aquesta bateria d’exposicions estrenades al Solleric començ per la de Viquez només és perquè sempre resulta especial i interrogatiu. Hi ha altres mostres ben destacables, però les deix per a les pròximes setmanes. Tot alhora podria ser massa. Fins al 17 de març. 

Intentaré que qualcú dediqui tres hores i mitja a la darrera obra mestra de Martin Scorsese, Els assassins de la Lluna. A principis del segle XX, el petroli va dur una fortuna als nadius americans. La riquesa va atreure els blancs, que els varen robar, extorsionar i, fins i tot, assassinar. Destaca la interpretació de l’actriu Lily Gladstone. Disponible a Apple TV. 

Escoltaré les reflexions a càrrec del doctor en Filosofia César Rendueles Menéndez de Llano a la conferència Richard F. Burton i l’era salvatge de l’antropologia. Dia 24 de gener, a les 19 h, a ca n’Oleo.  

Veuré 20 dies a Mariúpol, un testimoni periodístic en primera línia de batalla de la ciutat ucraïnesa assetjada. Allà enregistren les imatges del drama humà que faran la volta al món. És un retrat colpidor sobre la informació des d’una zona de conflicte. Disponible a Filmin.  

Llegiré, per recomanació de Maria Llull, Una família americana. J.D. Vance ofereix un testimoni valuós per entendre com els Estats Units d'Amèrica varen encetar una etapa desconeguda i inquietant amb l'arribada al poder de Donald Trump. L'autor retrata el seu entorn de gent blanca, pobra i de classe treballadora, a la vegada que desmoralitzada i ressentida en sentir-se ignorada pels demòcrates. Són els qui varen fer president Trump. Escòria blanca per a uns; i la seva família, veïns i amics per a l’escriptor d’aquest fenomen literari. Editorial Ara Llibres. 

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Aniré fins al teatre Mar i Terra, on continua el Festival de la Paraula, segellat per Produccions de Ferro, que, per a l’ocasió, amb el suport de la Fundació Mallorca Literària, engegarà la segona edició de Literactua. Carme Planells dirigeix el primer capítol dels tres que conformen l’entrega. Serà l’encarregada de la dramatúrgia i direcció d’El rei de la selva, la novel·la que va donar a conèixer un gran escriptor manacorí, el sempre enyorat Gabriel Galmés. Joan Miquel Artigues, Marga López i Sara Sánchez seran els protagonistes d’aquestes i de les posteriors adaptacions de Cap d’Hornos, de Neus Canyelles, i Les possessions, de Llúcia Ramis. Dijous, 25 de gener, a les 20 h.

Riuré , ben segur, amb la darrera criatura de Carles Alberola, qui, amb el títol de L’últim ball sota el braç, aterra de bell nou al seu cau mallorquí, que no és altre que el teatre del Mar. No tenc cap dubte que Alberola, autor, director i intèrpret amb Alfred Picó de la peça, aconseguirà, amb l’estri de l’humor, que reflexionem sobre el sentit de la vida i, de passada, retrà un homenatge a tants còmics que han deixat la seva damunt els escenaris. Divendres, 26 de gener, i dissabte 27, a les 20 h. Diumenge 28 a les 18 h.

Imaginaré aquesta conversa entre Voltaire i Rousseau que proposa La disputa. Una altra criatura del gairebé sempre admirable Josep Maria Flotats, a qui dona rèplica Pep Planas. Una peça de Jean François Prévand, que podrem veure o al teatre Principal de Ciutat o a l’auditori de Manacor. Dissabte, 27 de gener, a les 19 h, a Manacor i diumenge 28, a les 18 h, a Ciutat.

Gaudiré a l’Auditòrium de Palma o al de Manacor, amb l’Orquestra Simfònica Illes Balears, amb el reforç de la jove Acadèmia Simfònica, el planter inesgotable, i que per a l’ocasió resulta imprescindible. Ho és per la necessitat d’augmentar el nombre d’efectius amb els quals donar cos a la immensa composició que és la Simfonia núm. 5 de Gustav Mahler, amb Pablo Mielgo a la batuta. Dijous, 25 de gener, a les 20 h, a Ciutat o divendres 26, a les 19.30 h, a Manacor.

Recomanaré l’adaptació que han fet Clara del Ruste i Sergi Marí de la novel·la Barba Rossa, de Joan Pons. Serà al teatre Principal de Palma a càrrec de la companyia La Trup, que dirigeix Marí i formen Queralt Albinyana, Josep Mercadal, Agnès Romeu i Àlvar Triay. Conta la història de l’arribada de l’emperador Carles I a terres menorquines, que, anant cap a Tunis, vol conèixer Roger Genestar, un humil criador d’ocells que li explicarà com va conèixer el famós corsari que dona títol a la narració en la seva adaptació teatral. Divendres, 26 de gener, i dissabte 27, a les 20 h.