No te'n perdis ni una

La setmana que comença amb Marcos Torío

No em perdré Fallen Leaves, el darrer fenomen del cine d’autor. Aki Kaurismäki torna dirigint la història de dues ànimes solitàries. Ansa té una feina precària en un supermercat i coneix accidentalment Holappa, un alcohòlic amb el qual, contra tot pronòstic, comença una relació. El director finlandès amplia la seva Trilogia del Proletariat amb aquesta mig comèdia mig drama que ha enamorat els crítics de tot el món. Diuen que està plena de referències cinèfiles a Jarmusch, Bresson, Godard, Visconti i John Huston. A més, en el meu cas, té un al·licient extra: la duració de 81 minuts. Poder mirar pel·lícules de menys d’una hora i mitja és quasi una utopia. Moltes vegades, no en cal més. CineCiutat.

Acabaré tan aviat com pugui la minisèrie de tres capítols Nolly, que conta la història real de Noele Gordon, estrella del serial britànic Crossroads a la qual acomiaden i sent com tot el seu món cau. La protagonista és una inspirada Helena Bonham Carter sota la direcció de Russell T. Davies, creador de ficcions com It’s a sin o la distopia de Years and Years. Filmin.

Començaré a llegir Castillos de fuego, el fresc del Madrid de postguerra que ha escrit Ignacio Martínez de Pisón, Ho faré pel bon record que tenc d’El día de mañana, adaptada a televisió amb un magnífic Oriol Pla. Recomanació doble.

Aniré a la presentació a la Casa del Libro de Palma del llibre Antoni Soler el mallorquí (1882-1920), biografia d’un pistoler. Josep Cortès Servera recupera la història d’aquest llorencí que apallissava i, a vegades, assassinava sindicalistes de la CNT. Dijous, 18 de gener, a les 18.30 h.

Visitaré les exposicions que ofereix la Galería Pelaires: Gori Mora ha capturat l’essència d’un estiu nostàlgic amb les pintures de Being in touch. Joan Morey continua el camí de l’experimentació conceptual amb l’epíleg del projecte Vot de tenebres, que vol promoure l’art contemporani com a disciplina humanística que canviï la societat. Finalment, Sarah Bechter mostra a This shows a likeness les obres fetes a la residència del CCA Andratx. De dimarts a dissabte, fins a principis de març.

La setmana que comença amb J.A. Mendiola

Retré reverència a qui va ser mestre de tota una generació, el cineasta que ens va obrir tot un grapat de portes a la nostra imaginació cinèfila. Seus són títols tan emblemàtics com Alícia a les ciutats, L’amic americà, L’estat de les coses o París, Texas. No cal dir que es tracta de Wim Wenders, que als seus 78 anys estrena nova pel·lícula. Es diu Perfect days, i, naturalment, fa referència al títol de la cançó d’un altre dels nostres mites, Lou Reed. És la història d’un home senzill, un netejador de lavabos, de qui es descriuen amb total i absoluta senzillesa els hàbits i costums. Acompanyen Reed en la banda sonora des d’Otis Reding fins a James Brown, els Rolling Stones, Van Morrison, Patti Smith… CineCiutat.

M’encaminaré al teatre Principal d’Inca, on Circ Bover oferirà #Biblios, el seu espectacle de circ contemporani per a tots els públics. Són dues amigues que es canvien sense voler els telèfons mòbils i tenen una experiència extraordinària en el cor d’una biblioteca. Dissabte, 20 de gener, a les 18 h.

Continuaré el meu devocional deure amb la Simfònica de les Balears, que, al Principal de Ciutat i a l’Auditori de Manacor, interpretarà el concert de sarsuela, amb la soprano Maria Camps i el tenor Joan Laínez com a coprotagonistes d’una eclèctica vetllada en què no faltarà l’Intermedio de La boda de Luis Alonso, que serà l’encarregada de tancar-la. Dijous, 18 de gener, a les 20 h, a Palma; i divendres 19, a les 19.30 h, a Manacor.

Sofriré al Teatre Mar i Terra amb la final de la desena edició del Torneig de Dramatúrgia, presentada per Diego Ingold i que haurà enfrontat Ferran Bex, Marga Arrom, Manel I. Serrano i Maria Rotger, en el transcurs del cap de setmana anterior. Com sempre, el públic serà l’encarregat de dir la darrera paraula. Diumenge, 21 de gener, a les 19 h.

Veuré a la sala Major del Teatre de Manacor, de bell nou i després d’una preestrena una mica accidentada, la versió que Pau Pascual ha dirigit de la famosa obra de Bernard-Marie Koltès La nit just abans dels boscos, en la traducció de Sergi Belbel. Un monòleg tan colpidor com intens, que no dona treva ni un sol instant en tota la funció. És un tour de force interpretatiu brodat i protagonitzat per Pilar Grimalt, dins una escenografia no menys aclaparadora i espectacular que el text que la sustenta. Dissabte, 20 de gener, a les 19 h.