No te’n perdis ni una

La setmana que comença, amb Alba Tarragó

Celebraré el 15è aniversari d’Es Claustre de Maó, i ho faré amb els Antònia Font, que van al festival organitzat, precisament, a celebrar-ho. El concert, que serà al recinte del parc del Freginal, està inclòs en la gira que el grup mallorquí fa des que va tornar als escenaris, ara fa poc més d’un any, amb el seu disc Un minut estraboscòpica. Ballaré i cantaré les darreres cançons i també les de sempre. Trob que és una ocasió estupenda perquè Es Claustre, la terrassa de concerts de Maó, bé s’ho mereix pels seus més de mig miler de concerts organitzats. I a més, els d’Antònia Font estan lligats a aquest espai gairebé des del seu inici, quan s’hi estrenaren el 2007. Dissabte, 2 de setembre, a les 19 h.

M’encisaré amb la veu i els temes de Clodine, que és el nom de la pollencina Clàudia Nogués. El claustre de Sant Domingo de Pollença és el lloc més adient per escoltar-la i anar tancant l’estiu amb el seu pop-folk intimista, dolç i lluminós. Em submergiré en les cançons del seu nou àlbum, Blessing in disguise, i en els sons de la seva nova banda. Diumenge, 3 de setembre, a les 19.30 h.

Dedicaré tot el temps que pugui a la novel·la Fortuna, amb la qual Hernán Díaz ha guanyat el Pulitzer. Ara ja us puc dir que és una història fascinant sobre el lloc dels doblers en la vida, i un gran exercici d’escriptura. Ed. del Periscopi.

Miraré de cop els tres capítols de la sèrie documental sobre la vida de l’actriu, escriptora i cineasta Liv Ullmann, una dona amb una força extraordinària i un immens compromís social que ens du des del millor cine d’Ingmar Bergman fins a un posicionament feminista de gran fermesa. Filmin.

Agafaré el ferri, de Maó a l’Illa del Rei, per recórrer el centre d’art que hi té Hauser & Wirth. El meu objectiu és contemplar amb deteniment les pintures i dibuixos de l’artista Christina Quarles en la que és la seva primera exposició a l’Estat, Come In From An Endless Place. Em sorprenen i em commouen els cossos fragmentats que pinta aquesta artista nord-americana, perquè són una expressió no tan torturada com pot semblar en una primera mirada, sinó una expressió fascinada i fascinant. M’atreu la manera gens convencional que té d’entendre la composició i el moviment del cos. Fins al 29 d’octubre.

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Recomanaré la representació de Dissidents al jardí de la Casa Llorenç Villalonga, a Binissalem. L’obra de teatre està escrita a quatre mans, les de Toti Fuster i Rafel Gallego, que conten una història gabellina amb un rerefons real i uns diàlegs, naturalment, ficcionats, però que parlen d’uns fets que encara perduren en la memòria dels supervivents. Música en directe, una posada en escena minimalista i un vestuari, si més no, atrevit. Interpretada per la companyia Es Mussol, formada per Toti Fuster, Bàrbara Nicolau, Pere Terrassa i Biel Bisquerra, i dirigida per Marina Salas. Un viatge a un temps no tan llunyà i uns personatges tan intensos com recognoscibles. Dissabte, 2 de setembre, a les 21.00 h.

Seuré a la fresca del CineCiutat per veure i aprendre una mica més de qui va ser i com va ser la vida, miracles i pel·lícules d’un dels més grans de la història del cinema. Un de tants que no ha necessitat cap Oscar per traspassar el llindar de l’eternitat. My name is Alfred Hitchock és un títol prou significatiu per a un documental dirigit per Mark Coussins. Una classe d’història, un repàs filmogràfic i un homenatge a un geni del setè art.

Aniré, potser, fins al castell de Bellver per veure i escoltar l’espectacle multidisciplinari Cartes a Bach, que oferiran Gabriel Fiol i Carme Garí. Hi podrem escoltar les veus de les que foren les dues esposes del compositor i la seva música, tres Suites per a violoncel. Dimecres, 30 d’agost, a les 20.30 h.

Veuré si vaig fins a Son Marroig per escoltar el pianista coreà Young Ho Park dins un apartat de tant nivell com l’Euroregio Piano Series del Festival Internacional de Música de Deià, en el qual oferirà la Sonata 21, de Beethoven; les Variacions sobre un tema de Paganini, de Brahms, i la Sonata en si menor, de Franz Liszt. Dimecres 30 a les 21.00 h.

Llegiré la biografia de Keith Jarret, escrita per Wolfgang Sandner, traduïda per Richard Gross i editada per Libros de Kultrum. Recorreré la vida musical d’un pianista tan transversal que té enregistraments de concerts en directe i multitud d’improvisacions, com ara The Köln Concert, també d’altres tan canòniques com la d’El clave ben temperat o del jazz de gran nivell que compartí amb Jan Gabarek o amb Miles Davis, entre molts d’altres. Un trajecte que va des del seu primer concert, quan tenia set anys, fins a la seva forçosa retirada.