Les tortugues Ninja ja no en tenen prou amb la pizza

[Podeu consultar les projeccions en català en aquest enllaç.]

Als crítics de cinema se’ns pressuposa una mirada clínica, però seria deshonest obviar la fiblada de nostàlgia que qui signa aquest text ha experimentat al retrobar-se amb les tortugues Ninja. Nascudes als 80 del segle passat en format còmic, de la mà de Kevin Eastman i Peter Laird, ràpidament van esdevenir un fenomen que a Catalunya vam descobrir a la dècada següent, quan TV3 en va començar a emetre la sèrie animada i se’n van estrenar un parell de films d’imatge real. Poc importa que ara l’April O’Neil sigui una noia de color dels suburbis o que les tortugues gravin vídeos esbojarrats amb els seus mòbils, perquè els coguionistes Seth Rogen i Evan Goldberg han sabut actualitzar-ne l’esperit tot posant l’accent en l’adolescència dels personatges.

El mestre Estellicó es malfia de tot el que es mou i sobreprotegeix els seus afillats. També hi ha un borinot gegant amb la veu d'Ice Cube, que segurament es fa dir Superfly pel músic Curtis Mayfield i té idees més radicals: vol exterminar l’espècie humana. La premissa argumental és ben bàsica, merament l’excusa per revifar la franquícia, però la recepta resulta reeixida a base de carisma i humor murri. La selecció de músiques urbanes (amb algun hit reviscolat dels 90) i una inspirada animació de traç alternatiu, que parteix d’esbossos juvenils de Jeff Rowe, un dels codirectors, li atorguen un toc de distinció a aquesta aventura nocturna per a tota la família.