'Moving': Disney+ ha trobat el seu 'El juego del calamar'?
La sèrie d'espies és el primer èxit coreà de la plataforma
BarcelonaL'onada coreana –l'expansió de productes culturals sud-coreans– ja fa temps que va arribar a Netflix, la plataforma que més i millor ha sabut treure rendiment de les sèries d'aquest país. Tímidament, la resta de plataformes van anar pujant al carro, però és cert que cap ha viscut una explosió com la que va experimentar Netflix amb El juego del calamar. Fins ara. Aquest estiu Disney+ ha començat a tastar el fenomen coreà gràcies a l'èxit de Moving, que tot i que no ha assolit les quotes de popularitat del sàdic joc de Netflix sí que ha tingut una bona acollida d'espectadors i, sobretot, de premsa especialitzada.
Moving s'ha convertit en la punta de llança del contingut coreà de Disney+, que en els últims mesos ha anat incorporat diversos k-drames al catàleg. La temptació d'establir comparacions entre El juego del calamar i Moving són altes, però les dues sèries tenen poc a veure més enllà del país d'origen. La sèrie de Disney+ es mou més en el terreny del thriller d'espies: els protagonistes són tres estudiants de secundària que amaguen les seves habilitats extraordinàries. Els seus pares, que comparteixen amb ells poders com la possibilitat de curar-se instantàniament o uns sentits superdesenvolupats, són espies que lluiten per protegir-los d'un govern que els vol explotar. Amb aquesta premissa, Moving està més a prop de la nord-americana Herois que d'El juego del calamar.
Segons Disney, la sèrie és el contingut més vist de la plataforma a la regió d'Àsia-Pacífic, mentre que als Estats Units és el drama coreà més vist a Hulu, plataforma que forma part del mateix grup d'entreteniment. La sèrie, que consta de 20 capítols de 45 minuts de mitjana, es basa en un webtoon –còmics digitals nascuts a Corea del Sud i extremadament populars al país–. A banda d'una extensió de capítols assumible –per regla general, un episodi d'una sèrie coreana supera l'hora de durada–, té una imatge molt cinematogràfica. La revista Rolling Stone parla de Moving com "la millor sèrie de superherois del moment", una floreta que no està gens malament si tenim en compte que Disney està a vessar de ficcions de Marvel.
Més inversió
L'èxit de Moving ha servit perquè Disney+ hagi decidit prémer l'accelerador de la inversió en continguts coreans, tot i que fa algunes setmanes certs mitjans apuntaven que la companyia volia fer justament el contrari. "Moving és un punt d'inflexió per a Disney+ pel que fa a la producció a Corea del Sud. Obre el camí per passar al nivell següent. És realment una obra significativa", explicava la setmana passada la responsable de la plataforma al país asiàtic, Kim So-youn, en roda de premsa.
Durant la mateixa trobada amb mitjans va desmentir categòricament que la companyia volgués frenar la inversió en ficcions coreanes: "El contingut original coreà no només és important a Corea, sinó també al mercat global [...]. Continuarem produint contingut local i la inversió continuarà. La mida de la inversió anirà augmentant gradualment". De fet, la setmana passada, la plataforma va estrenar una nova sèrie coreana, The worst of evil, i en té previstes unes quantes més fins a final d'any, com ara Soundtrack #2, continuació d'una sèrie d'antologia romàntica de la qual ja té una primera temporada.
Disney+ haurà de fer un considerable esforç econòmic si es vol posar a l'altura de Netflix, que és un autèntic rei del fenomen k-drama. La plataforma de Ted Sarandos va explicar a l'abril que els quatre anys vinents dedicarà 2.500 milions de dòlars a produccions coreanes. Part d'aquests diners es destinaran a programes de formació per a autors i artistes tant davant com darrere la càmera. A més, la plataforma vol obrir el seu ventall de gèneres i a més de les sempre populars comèdies romàntiques apostarà per productes de ciència-ficció, drames, documentals i telerealitat. Malgrat totes aquestes bones intencions, la relació entre Netflix i la indústria coreana no és tan idíl·lica com sembla i aquest any diversos creadors locals s'han queixat que la compensació econòmica que han rebut no està en sintonia amb l'èxit de les seves produccions.
