El misteri i la incertesa de la preadolescència

BarcelonaQuè li passa a la Juana? La protagonista de Juana a los 12, ja en cartell als Cinemes Zumzeig, està en aquell període d’indefinició del final de la infància i el principi de l’adolescència. El seu rendiment escolar cau, té problemes per fer amics, s’oblida del text de l’obra de teatre i no l’han convidat a la festa de disfresses que organitza la nena més popular de la classe. ¿Deu ser per les dinàmiques elitistes de la seva escola bilingüe? ¿Deu ser per l’absència del pare i per una mare que no li ofereix l’atenció que necessita? ¿Deu ser que té un trastorn psicològic? ¿O deu ser simplement que la Juana no en té cap, de problema?

El director debutant del film, l’argentí Martin Shanly, s’acosta a l’entrada a l’adolescència entesa com un repte ple d’incertesa, un període que no necessita problemàtiques afegides per convertir-se en un infern. “La infància s’està acabant i el futur comença a fer-se real. A la Juana el món adult no l’atreu i sent nostàlgia de la infantesa. I els seus problemes socials i acadèmics hi afegeixen més confusió, un futur encara més incert. Però no li passa res, només està en un lloc estrany en un moment peculiar”.

Les primeres mostres de rebuig

Les dificultats de la Juana a l’escola disparen les alarmes dels adults: visites a psicòlegs i neuròlegs, classes particulars, xerrades dels professors... Tant de misteri alimenta els dubtes de l’espectador, però Shanly fuig d’explicacions reduccionistes del comportament de la Juana. “No m’agrada quan les coses es tanquen massa -diu Shanly-. Hi ha gent que veu indicis de bullying al film, però jo no ho sento així. Ningú fustiga la Juana. Simplement algunes persones decideixen, de forma gairebé educada, no passar el temps amb ella. I aquests petits rebutjos, que són els primers, són els que fan més mal a les persones”. Amb fermesa, Shanly evita els tòpics dels cinema adolescent. La Juana no és una heroïna ni una víctima. Els seus pares no són perfectes, però no són els causants dels seus neguits. “Els adults s’esforcen a comprendre-la però no ho aconsegueixen -apunta el director-. Necessiten un diagnòstic, alguna cosa per atacar el problema, però això els allunya de la persona. Ara, la seva preocupació és genuïna”.

La pel·lícula està inspirada en les pròpies vivències de Shanly quan tenia l’edat de la Juana i està rodada a la mateixa escola anglesa on ell va anar. Un petit univers anglòfil on no només s’ensenya la llengua sinó la cultura i la història anglesa. “Són llocs una mica extraterrestres -comenta-. I passar-hi la vida fins als 17 o 18 anys genera un desconcert molt gran, perquè no saps en quin país vius”. No s’acaben aquí els paral·lelismes amb la realitat: la noia que interpreta la Juana és la germana del director, i la mare, la pròpia mare. “Amb la meva germana va ser molt natural, perquè la filmo des que tenia 5 anys. Però triar la meva mare em va costar més, ni ella ni jo ho vèiem clar. Però tot era tan real, l’escola, els nens, que posar-hi una actriu hauria sigut una invasió”.