Art
Cultura25/07/2021

Miró i Gaudí a través de les fotografies de Joaquim Gomis

El Museu Can Mario de la Fundació Vila Casas organitza l'espectacular exposició 'El sentit màgic de l’art'

Palafrugell“Seria apassionant especular amb noves matèries del país i incrustacions de materials, com feia Gaudí. Tot això dictat per l’arquitectura i el paisatge. Podríem anar molt lluny amb aquestes especulacions”, va escriure Joan Miró en una carta dirigida al seu amic Josep Lluís Sert el 1960. És una petita mostra de l’admiració que el pintor, escultor i ceramista sentia per Antoni Gaudí. I això que, després de la seva mort, l’arquitecte va caure pràcticament en l’oblit i va sortir de la foscor trenta anys més tard, gràcies a persones com el mateix Miró i el fotògraf Joaquim Gomis, que, a més de ser el primer president de la Fundació Joan Miró, va retratar els detalls de les obres gaudinianes més emblemàtiques com la Sagrada Família, la Pedrera i el Parc Güell, i va ajudar amb les seves fotografies a reconèixer el reusenc com un precursor de la modernitat. A través d’una vuitantena d’obres, l’exposició Miró, Gaudí, Gomis. El sentit màgic de l’art vol explorar la influència que va tenir l’arquitecte en l’artista, a través de les fotografies de Gomis. La mostra es pot visitar al Museu Can Mario de Palafrugell de la Fundació Vila Casas entre el 25 de juliol i el 28 de novembre.  

Cargando
No hay anuncios

“Miró i Gaudi comparteixen una manera de fer, la mateixa finalitat de l’art, el procediment de creació i la capacitat de risc”, assenyala Teresa Muntaner, que ha comissariat la mostra juntament amb Ester Ramos. Un dels punts en comú més importants entre els dos artistes és el seu coneixement de la natura i de les seves lleis. Per això, segons Muntaner, han centrat l'exposició en el treball escultòric i ceràmic, i comencen amb un petit autoretrat que Miró va fer l’any 38, en el qual manifesta que vol “metamorfosar-se amb la muntanya de Montserrat”. Una orografia de la muntanya que també Gaudi va traslladar a la Sagrada Família, coronant amb una gran roca el Portal de l’Esperança, com es veu en una de les fotografies de Gomis. 

Així mateix, Miró s’inspira en la manera de treballar de l’arquitecte quan comença a treballar en l’escultura de bronze. “Es va fixar en el caràcter escultural de Gaudí, així com en els nous materials i nous procediments tècnics que utilitzava”, sosté Muntaner. Una inspiració que queda palesa en obres com la Femme o Tête, que recorden els badalots, les xemeneies i les torres de ventilació de la Pedrera, en les quals l’arquitecte va utilitzar materials i tècniques poc convencionals, i que el fotògraf va immortalitzar. “Les primeres anotacions que fa Miró quan es vol endinsar en el món de l’escultura és pensant en com Gaudí fa els emmotllaments i les figures”, afegeix la comissària, que recorda que el pintor també decideix emmotllar directament en guix els elements que vol reproduir, tal com feia l'arquitecte.

Cargando
No hay anuncios

Viure l’art

Una altra característica comuna dels dos creadors és el caràcter “escultural, orgànic, que es va construint i repetint”. “Hi ha formes com el cercle o l’espiral, que Gaudí tenia incorporades en la seva obra i que a Miró li serveixen per confirmar el que ell està fent”, continua Muntaner. A més a més, Miró també compartia la seva visió de l’art –que neix “no per ser vist, sinó per ser viscut”– i la importància que tenien els col·laboradors a l'hora de crear les seves obres. Per exemple, Miró va triar el fonedor Parellada per fer peces com L’Équilibriste perquè “tirava l’àcid i deixava que caigués per atzar”. “És aquest treball de col·laboració que fa que l’obra sigui compartida, que d’alguna manera retorni als orígens de la creació, i que fa que sigui com màgic”, defineix la comissària.

Cargando
No hay anuncios

Miró i Gaudí només van coincidir a mitjans de la dècada de 1910 a les classes de dibuix del Cercle Artístic de Sant Lluc, però el pintor sempre va mostrar la seva admiració vers l’arquitecte. Fins al punt que al final de la seva trajectòria li va retre homenatge amb diverses sèries de gravats. La més nombrosa és la titulada Gaudí, que es pot veure a l'exposició i en la qual el barceloní mostra un seguit de personatges fantàstics que representa amb un grafisme negre i escacats de color. “És molt interessant perquè no la concep com una sola obra, sinó com una sèrie. I això d’alguna manera ens fa tornar a les fotos de Gomis: a la construcció de l'art a partir de fragments i de detalls”, conclou Martínez.

Cargando
No hay anuncios

Reivindicació de Can Mario

El director artístic de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna, ha subratllat que la mostra és una de les “més importants” que han fet en els últims vint anys i espera que sigui un “fort impuls” per al museu Can Mario de Palafrugell. En aquest sentit, el director de la Fundació Miró, Marko Daniel, ha destacat que l'exposició explora el vincle entre dos dels artistes catalans més universals, “sota la mirada tan delicada” que aplica Gomis a l’obra de Gaudí i que “explica com funcionava la relació” entre els dos creadors.