La pel·lícula més cara de la història de Netflix és una màquina sense ànima

A Estado eléctrico, la pel·lícula més cara produïda per Netflix, uns monstruosos robots voltor es dediquen a destrossar els seus companys mecànics per robar-los les peces i acoblar-les als seus propis cossos. El film dels germans Anthony i Joe Russo, un fallit xec en blanc de la totpoderosa plataforma als directors de Venjadors: Endgame (segona pel·lícula més taquillera de la història), és com aquells robots carronyaires: no hi ha res d'original, només peces reciclades d’obres anteriors.

Aquesta distopia retrofuturista ambientada en uns anys 90 alternatius segueix els passos d'una noia (Millie Bobby Brown en mode heroïna rebel a l'estil de Stranger things, però amb permanent), el petit robot que conté la consciència del seu germà i un exsoldat bocamoll (un Chris Pratt amb cabellera i bigoti que replica sense pudor el seu Star-Lord deGuardians de la galàxia) en la seva lluita conjunta contra una corporació tecnològica que ha creat una addictiva tecnologia de realitat virtual.

El diàleg amb obres com Ready Player One ja era present a l'excepcional novel·la gràfica homònima de Simon Stålenhag en què es basa Estado eléctrico, però els germans Russo eliminen el contingut crític, apocalíptic i pertorbador de l'original per oferir un inofensiu i mortalment avorrit entreteniment de consum massiu. És el més semblant a cruspir-se una hamburguesa d’una cadena de menjar ràpid reescalfada al microones.