Malú, èpica melòdica per estar a l’altura del públic

BarcelonaRecordeu allò de “tal artista revalida el seu idil·li amb el públic barceloní”? Doncs Malú és un d’aquests casos. Ahir va tornar al Palau Sant Jordi per tercera vegada en tres anys, i novament amb èxit de convocatòria. Segons va informar la promotora del concert, The Project, 15.800 persones van voler veure el pas del Caos Tour per Barcelona. I com en altres actuacions de la cantant madrilenya, pràcticament el 90% del públic era femení, i una part important, menors d’edat. Abans del concert algunes es miraven les samarretes a 20 euros que venien a la parada de marxandatge, però de seguida van anar baixant cap a la pista per rebre Malú com calia. La majoria havien pagat 34,60 euros per seguir l’actuació des de la pista, però també n’hi havia que havien invertit 65,50 euros per tenir un lloc a la zona premium, més a prop de l’escenari.

Malú va començar amb dues peces de l’últim disc, Caos (2015), i cantant des de l’escenari convencional; és a dir, sense aprofitar els laterals de la ferradura que s’endinsava en la pista. Això deixava el públic no premium massa lluny, però la distància no impedia la connexió, i encara menys quan ella va agrair “tornar a veure el Palau Sant Jordi així” i “tot això ho fem per vosaltres, per estar a la vostra altura”. Ho va dir en castellà fent servir un gènere masculí poques vegades tan poc adient com ahir.

Per estar a l’altura, va arrencar recolzada en el rock melòdic subministrat per una banda àmplia i molt elèctrica. A més, a Nos sobró la ropa, ella mateixa va tocar dos timbals abans de desaparèixer per fer el primer canvi de vestuari de la nit: del làtex negre per al rock a un vestit blau més lleuger per abordar una part de cançó melòdica inevitablement èpica a causa de les guitarres elèctriques. Això sí, seguia lluny d’un públic no premium que tanmateix acompanyava les cançons amb els braços enlaire.

Quan per fi va fer servir els passadissos que arribaven al centre de la pista, el concert realment va estar a l’altura de l’entrega del públic. Allunyada de la banda, Malú va compartir la balada Me fui, rotunda i segura, demostrant que potser no cal tant arsenal instrumental per ficar-se la gent a la butxaca. Per administrar l’èpica elèctrica que sovint deriva en fórmula, i per fer-se sentir amb més nitidesa, va recórrer a un parell de peces amb piano abans d’enfilar un crescendo cap a un doble bis en què van caure bombes d’efectivitat contrastada com Aprendiz (a piano, veu i el cor del Sant Jordi), Toda o Como una flor, confirmant, sí, l’idil·li de la ciutat amb Malú.