La mala salut de ferro de L’Alternativa

BarcelonaEl Festival de Cinema Independent de Barcelona ha perdut prop de 200.000 euros en ajudes públiques els últims cinc anys, dues terceres parts del pressupost que tenia. Així i tot, el poder de seducció de la seva programació no ha fet més que créixer últimament. I la collita de l’edició que arrenca dilluns és un festí per al cinèfil inquiet al qual va dirigit el festival. Malgrat la crisi, L’Alternativa resisteix i fins i tot exhibeix múscul.

De Jem Cohen, paladí del cinema indie que Sundance ni tan sols ensuma, s’hi veurà Counting, retrat en clau de simfonia visual de la vida als carrers de quinze ciutats. L’Alternativa també presentarà The sky trembles and the earth is afraid and the two eyes are not brothers, un radical díptic de Ben Russell que salta del making-of d’un rodatge marroquí d’Oliver Laxe a l’adaptació d’un conte de Paul Bowles. També es projectarà el debut més aclamat del cinema argentí recent, Mauro, que protagonitza un passador de bitllets falsos.

La memòria personal reapareix a través del cinema en un grapat de títols. Dues pel·lícules exploren la figura paterna a través d’estratègies dispars: O futebol, de Sergio Oksman, a partir del retrobament del director amb el seu pare després d’anys sense veure’s, i Le récit de mon père, de Philippe Van Cutsem, amb muntatges d’imatges en super-8 enregistrades pel pare del director als 70 i 80. Una idea similar vertebra Stand by tape for back-up, on el director evoca el seu avi a través del contingut d’una cinta VHS amb els videoclips, les pel·lícules i les sèries que veien junts als 80. I el francès Jean-Gabriel Périot traça a Une jeunesse allemande la història de la Fracció de l’Exèrcit Roig mitjançant material d’arxiu i els films de ficció de Holger Meins, militant del grup terrorista.

Una escola de muses

L’Alternativa ha preparat una inauguració ben especial: Tejido conectivo és un exercici d’improvisació amb nou projeccionistes i dos músics a partir de films amateurs en 16 mm i super-8. Però el plat fort d’aquesta edició serà la cloenda amb l’estrena a Catalunya del nou treball de José Luis Guerín, La academia de las musas. Una ficció que, com totes les de Guerín, desdibuixa les fronteres entre ficció i realitat i que protagonitza un professor universitari amb el projecte de crear una escola de muses.

L’argentina Lucrecia Martel protagonitza un cicle retrospectiu. Fina estilista del llenguatge cinematogràfic, els paisatges sonors dels seus films s’han d’experimentar en un cinema. L’obra de l’austríac Huber Sauper, l’altre homenatjat, és menys subtil: un cop de puny al colonialisme salvatge a l’Àfrica, denunciat en documentals punyents com El malson de Darwin i We come as friends, l’últim, esgarrifós recorregut per terra i aire recollint els abusos comesos al Sudan per la Xina i els Estats Units.