Mahler / 'Das Lied von der Erde' / Studium

Das Lied von der Erde (La cançó de la terra) és probablement una de les millors composicions de Gustav Mahler o, com a mínim, la que fa que ens demanem cap a on hauria evolucionat la seva música veient com havia estructurat aquesta original composició. Aquesta va ser la peça que varen triar des de la Fundació Studium Aureum per al segon concert de la temporada. Extraordinaria execució, abans que me n’oblidi. Extraordinària composició. Ja ho sabíem, sobre aquesta peça que havia de ser simfonia, però que l’autor, per transcendir la maledicció de la novena simfonia, amb la qual havien finat Beethoven, Schubert i Bruckner, va emmascarar. Aquest era el número que corresponia a La cançó de la terra. Coses de la superstició, tot i que després hi va haver una novena i una desena.

Tornant a l’auditivament generós auditori del Conservatori, Carles Ponseti, amb tretze músics, cada un amb un instrument diferent; Antonio Aragón, tenor, i Marta Infante, mezzosoprano, n'interpretaren la versió per a orquestra de cambra de Schönberg, amb el resultat ja assenyalat abans. A partir d’uns poemes xinesos, traduïts per Hans Bethge, Mahler els anava incorporant una sèrie d’interludis que caminaven tots plegats cap a una mena de simfonia per la repetició de tres notes a cada moviment. Si fins aleshores les seves simfonies es podien llegir com a novel·les, amb Das Lied von der Erde la seva prosa musical es transformava en poesia des de tots els vessants, utilitzant una paleta inabastable i fent protagonistes tots els instruments. Amb tot aquest material, Studium ha teixit un fantàstic collage musical en el qual, si cada un dels instruments brilla per sobre dels altres en un moment determinat, les dues veus, emprades com un altre instrument més, aporten la nota vigorosa a un conjunt excepcional des de la seva concepció. Per una altra banda, resultaria injust destacar una de les cançons per sobre de qualsevol altra, per la senzilla raó que cadascuna d’elles beu de fonts tan diferents, cosa que d’alguna manera les fa incomparables. Però si no es tracta de destacar, almanco s’ho paga fer una menció especial a l’encarregada de tancar la composició, la que sens dubte dibuixa amb més claredat el moment que estava vivint el compositor. Der Abschied, el comiat a la vida, que rubrica amb una sentència definidora: “La sort no em va ser favorable! On vaig?”. Interpretada per Marta Infante, es va convertir en una rúbrica de luxe per a un vespre inoblidable.