Llegir ja no basta: literatura en l’era de l’experiència

ManacorQuan algú pensa d’anar a un festival literari no s’imagina que d’allà pugui sortir-ne amb un braç o una espatlla tatuada. La incògnita de l’equació s’aïlla quan, a Magaluf li afegeixes FLEM:el Festival de Literatura Expandida de Magaluf, un festival que fa temps que va deixar de considerar la literatura com una disciplina aïllada i l’ha exposada a la convivència amb l’electrònica, l’art urbà, els tatuatges, els pòdcasts, els jocs i fins i tot el karaoke.

Si bé els dos grans esdeveniments literaris de Mallorca –les converses de Formentor i el Festival de Literatura Expandida de Magaluf– estan patrocinats per empreses hoteleres, hi ha una gran distància conceptual entre tots dos. El primer podria incloure’s en la categoria de certamen clàssic, amb autors amb una obra consolidada i una marcada dimensió intel·lectual, en diàleg amb els grans debats del seu temps. Però el FLEM arribà l’any 2021 per capgirar-ho tot.

“Una de les coses que em semblen més xules són les cares del públic, que no està habituat al fet que un festival sigui divertit”, explica el director del FLEM, Miquel Ferrer. Considera que un festival de literatura “no té per què ser acadèmic o institucional” i que la seva proposta “va de bracet de la socialització de la lectura. Volem sortir a l’aire lliure i celebrar aquest fet lector”.

I allà on el FLEM ha volgut treure la pols dels llibres és, ni més ni menys, que a l’epicentre de la destinació turística de gatera per excel·lència per als britànics: Magaluf. Es pot parlar de literatura en un hotel amb piscina d’ones, des d’on es pot veure una de les platges que és l’escenari dels excessos etílics més sonats de la Mallorca turística? Per a Ferrer i el seu equip de Rata Corner, sens dubte.

Durant quatre dies (enguany, de l’1 al 4 d’octubre), la literatura conviu amb concerts, pòdcasts, sessions de DJ, intervencions artístiques i un tecnorecital dedicat a Biel Mesquida. El dilema és si aquesta expansió pot acabar diluint els llibres dins una oferta més pròxima a un festival d’oci que no a un festival literari. L’escriptor Sebastià Portell ha participat en diverses edicions del FLEM i creu que la combinació de literatura amb música, art, pòdcasts i espectacle pot ser ambivalent, i ajudar a arribar a nous lectors, però també acabar relegant els llibres a un element més de l’experiència. “Poden passar les dues coses. Pot passar que algú arribi sense tenir gaire clar que el FLEM és un festival literari i que només vingui per l’ambient o per un concert. Però també és ver que som de mena optimista i potser aquesta mateixa persona després de la sessió de música acabarà badant en una parada de llibres o li acabarà interessant algun autor”. “Tot suma”i és en la complementarietat que ofereix el FLEM respecte d’altres propostes més “serioses” que hi troba la virtut. “Si a Mallorca només hi hagués una proposta de festival o certamen literari i fos aquesta, faríem curt i significaria que el nostre sistema cultural no està bé de salut”, apunta. “Necessitam de tot, i no podem quedar només en la dinàmica de seminaris”, afegeix.

En aquesta expansió de les lletres cap a altres disciplines artístiques que acosten el FLEM a un producte pensat per oferir una experiència, un dels grans protagonistes és Rodrigo Cuevas, premi Nacional de les músiques actuals. Maria Hein va ser l’encarregada de posar música a l’acte inaugural.

Potser els més ortodoxes no s’acostarien al Karaoke Literari ni al Torneig de Murdoku, una competició d’enginy, en què els participants han de resoldre crims. Entre aquestes propostes més lúdiques també torna Quadernit, el quiz dels creadors del Cuaderno de verano para adultos de Blackie Books.

Els pòdcasts també tornen a ocupar un espai propi, com un element més d’exposar la literatura als nous formats de consum cultural. Entre les propostes: Club Tàndem, de Juliana Canet i Marina Porras, que dedica una edició especial a 39 graus a l’ombra, d’Antònia Vicens. També s’hi enregistren en directe Mucho Texto i Guarida y Tapete.

I enmig de tot aquest tragí, algunes habitacions de l’hotel de Magaluf que acull el festival es tornen a convertir en instal·lacions i “experiències” artístiques temporals. Boa Mistura, Lyona, Tamara K. Lloyd Cox i Belén Segarra. Un altre triple salt mortal dins el programa és el Flash Day Tatoo, un esdeveniment en què Nil Marqués fa tatuatges ràpids al públic. Bel Fullana, Albert Pinya i Laia Ventayol creen art efímer en diàleg amb l’obra de Joan Miró.

El director del FLEM, Miquel Ferrer, defensa que “la qualitat artística està per damunt, i això es veu en el cartell, no només dels escriptors, sinó de tots els participants”.

Un cartell global amb accent illenc

Al llarg de les sis edicions, el FLEM s’ha anat internacionalitzant progressivament, i sobretot d’ençà del 2024 també hi ha hagut un augment de la presència d’autors vinculats a les Illes. Si bé el 2021 començà amb setze autors, dels quals només un era internacional, el gruix era estatal –tretze– i dos de locals, ha arribat a l’edició d’enguany amb trenta-dos autors:sis d’internacionals, denou d’estatals i set de locals.

Una altra de les marques de la casa del FLEM és no categoritzar o organitzar els esdeveniments en funció de l’origen dels autors. Així, el programa combina trobades, converses i signatures de llibres entre literatura feta des d’arreu del món, de l’estat espanyol i en llengua catalana. David Foenkinos, Anna Todd, Anna Hope, Aria Aber, Ben Brooks i Lara Pawson són els reclams internacionals, combinats en converses o entrevistes amb Juliana Canet, Aina Fullana i Marta Terrassa. “El creixement ha estat molt natural i molt a poc a poc”, explica Ferrer.

En aquesta aposta per reforçar la presència dels autors locals i de la literatura en català, enguany hi són Gabriel Janer Manila, Biel Mesquida, Aina Fullana, Laura Gost, Olívia Lund, Joan Miquel Oliver i Jaume Oliver. Un dels actes centrals és el Tecnohomenatge a Biel Mesquida, recent premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Per a Sebastià Portell “el FLEM fa equilibris perquè té una visió centrada en allò local, però també en altres literatures, i ho veig com un gest de generositat”.

El pes de la creació en català

La gran novetat de la sisena edició és el premi de Novel·la FLEM-Magaluf, dotat amb 10.000 euros, la publicació a Reservoir Books i una gira estatal. La primera convocatòria, limitada a obres en castellà, ha rebut més de 170 manuscrits. “La presència d’autors en català s’ha anat normalitzant progressivament, tot i que m’agradaria que arribàs al 50%, que és el que trobam en altres contextos culturals” de llengües no minoritzades, exposa Portell.

També, per primer any, dues autores han pogut fer-hi una residència literària: Mar Picó i Amani Saeed. Completa aquesta aposta el FLEM PRO, la jornada professional que reuneix autors, editors, llibreters i agents culturals.“M’ha proporcionat un temps molt necessari i valuós per avançar en el projecte. Evidentment, una novel·la és un projecte llarg i no es pot acabar en deu dies, però la residència m’ha ofert un espai de descans, inspiració i concentració, sense haver de dedicar temps a altres coses”, afirma Picó. Portell celebra que la residència fos oberta a autors en anglès i català, “però en el premi els autors en català no hi hem pogut participar i crec que tenim prou veus i diversitat per fer-ho”, reivindica. Ferrer sosté que el festival “comunica en català i sempre hem donat veu a la nostra llengua”. Així mateix, aprofita per fer “una crida” a les editorials que estiguin interessades a patrocinar el premi FLEM en català en edicions vinents. “Ja ho veurem, si podem teixir aquestes aliances”.