L’eterna mirada de l’home que documentà Mallorca

PalmaAvui dia tothom fa fotografies d’allà on va. No cal ser un expert per saber enquadrar, retallar, posar un filtre si cal i, després, enviar-la a amics i coneguts. Tot plegat, si no ens agrada, ho esborram i llestos. El fotògraf Josep Planas, que va morir aquest dimarts a Palma a l’edat de 91 anys, feia el mateix, és a dir, fotografies, però amb la gran diferència -per citar-ne una- que va ser el primer a voler captar tot allò que passava per davant dels seus ulls.

Corrien els anys 50 i els turistes començaven a descobrir Mallorca com a paradís de vacances. L’ampliació de l’aeroport de Palma, els primers hotels, els banyistes, les platges desèrtiques. Tot era interessant per qui fou president de la Casa Catalana de Mallorca. Volia ensenyar al món com era l’illa i ho va aconseguir. Potser no va inventar les postals, però sí que va ser el primer a entendre que l’elaboració havia de fer-se des d’una perspectiva industrial. “Va ser un emprenedor i apassionat”, explica el seu fill Pep Planas, que ha cedit a l’ARA algunes de les fotografies aquí publicades.

El seu arxiu representa un document històric fonamental d’una època clau a Mallorca: la del desenvolupament turístic dels anys 50, 60 i 70. La seva càmera va deixar constància de tots aquells personatges famosos que passaven per Mallorca i també de la vida quotidiana de l’illa, d’una manera senzilla i austera. Així, sense voler-ho, es va convertir en el retratista involuntari de la indústria turística balear.

Les primeres botigues

La passió per la fotografia es va convertir en la seva manera de viure i a 23 anys ja va obrir el seu primer establiment al carrer Colom dedicat a la fotografia. En total va arribar a tenir 15 botigues, la darrera de les quals va tancar el 2002.

Apassionat de la mar, impulsor del souvenir i col·leccionista d’imatges, va treballar com a corresponsal de les revistes Fotogramas i Cine Monde, però es podria dir que la seva imatge està estretament lligada a l’helicòpter des del qual feia la corresponsalia per TVE; es convertí en el primer fotògraf balear a fer foto aèria.

Amic de Joan Miró, Camilo José Cela i una bona part de la societat mallorquina, Pep Planas rebé el reconeixement l’any 2005 amb una exposició oferida al Casal Solleric, que mostrava la seva faceta més comercial i la de la seva empresa, però també la producció com a autor i documentalista del moment, totes dues plasmades amb una extraordinaria qualitat.

Un arxiu únic

Després d’exercir com a fotògraf durant més de 60 anys, el llegat que ha deixat Josep Planas és encara una incògnita. Ni la famíllia no ha pogut quantificar el nombre d’imatges que se’n conserven, ja que, a més de les fotografies pròpies de la Casa Planas, cal afegir-hi les imatges d’autor, les postals i les que col·leccionava personalment.

Es calcula que poden ser més d’un milió, a banda de negatius de diferent format sobre vidre i flexibles, diapositives, transparències, fotolits, cartells, guies, murals...

Això és una mostra que era, sense cap mena de dubte, “un entusiasta i visionari”, explica la seva néta, Marina Planas. Vinculada també al món del periodisme audiovisual, ella és qui darrerament s’estava fent càrrec de la gestió d’aquest arxiu, que inclou una col·lecció de més de 1.000 càmeres.

La feina a fer és molta i els diners que es necessiten per digitalitzar les imatges i recuperar com cal aquest patrimoni fotogràfic sobre Mallorca són encara més. Per aquest motiu, i a fi que tothom pugui gaudir d’aquest històric recorregut fotogràfic, la família s’està plantejant cedir-les a les institucions públiques perquè es puguin catalogar i exposar “com es mereixen”. De moment, ja s’hi han posat en contacte dues institucions: una de pública, el Consell Insular, i una de privada, la Fundació Santander.