L’art urbà lluita per cridar l’atenció

Palma“L’art urbà està de moda, però no és una cosa nova”, respon Jordi Pallarès, comissari i educador visual vinculat a aquest art que en els darrers anys ha passat d’exhibir-se al carrer a fer-ho a les galeries d’art. Aquesta disciplina artística que aprofita l’espai públic per transmetre missatges a la societat que conviden a la reflexió ha estat des dels inicis motiu de disputa entre aquells que defensen aquesta activitat com a art i d’altres que la veuen com un acte vandàlic.

Jordi Pallarès és un dels que defensa aquestes representacions visuals transgressores com una disciplina artística. Ha realitzat multitud de mostres i el públic ha vist a peu de carrer imatges seves plasmades en diferents indrets i racons de Palma que moltes vegades passen desapercebudes, tot i que el principal objectiu d’un artista urbà és provocar un xoc al ciutadà, que en el moment que veu el dibuix es converteix en espectador capaç d’absorbir l’essència que desprèn aquella imatge.

Amb tot això, l’art urbà està vivint un gran protagonisme i “s’està convertint en una tendència hipsteriana ”. Els darrers moviments crítics entorn de la política, l’economia i també la cultura han esdevingut “una democratització de les distintes disciplines artístiques en les quals totes conflueixen amb les modes”. N’és una prova com la moda tèxtil utilitza els mecanismes transgressors d’aquest art per treure profit econòmic. Però no tan sols això: el que en un principi es tractava d’un art que utilitza els murs i parets com a superfície per dibuixar, ara està passant a galeries, on l’artista es veu limitat i acaba formant part del gran mercat de l’art. Per aquest motiu, Pallarès troba incoherències en alguns artistes que “tenen grans habilitats però no són capaços de crear un discurs amb consciència”. “Hi ha pocs artistes urbans que generin una producció artística en què realment hi hagi una reflexió”, explica davant el canvi que “l’art urbà es troba en un punt on els artistes han de saber jugar a dues bandes”, continuar produint art a l’espai públic i a la vegada saber traslladar-lo a les galeries, encara que perd el discurs que en un principi es plasma en l’àmbit urbà.

Palma penalitza l’art urbà

“Abans ja existia l’art urbà a Palma”, afirma Jordi Pallarès, però es coneixia amb una terminologia diferent, ja que es denominaven grafits. Aquesta pràctica, que encara es continua realitzant, ha estat sempre perseguida perquè es considerava actes de vandalisme que menyspreen l’espai públic i la convivència entre els ciutadans. No obstant això, Pallarès afirma que aquests grafits han estat els precursors dels artistes urbans: “L’art urbà ha crescut de la contaminació artística entre els grafistes”. Però la constant “criminalització” que acompanya el grafit amb la creació de normes i lleis que penalitzen aquesta pràctica ha fet que l’art urbà també s’hi hagi vist implicat i, per tant, la societat no li ha donat una importància suficient com per poder conviure amb aquest art que requereix l’espai públic per poder-se manifestar.

Aquestes lleis no només han restat llibertat a l’art urbà. Pallarès reflexiona de com s’ha “privatitzat” l’espai públic: “On abans hi havia una font o un parc on la gent es podia reunir, ara, en canvi, s’ha donat via lliure per muntar en aquests indrets terrasses de bars; i al més mínim aplec de gent pots ser alertat per les forces de seguretat”. A tot això s’hi afegeix també la marginació de barris que, per “interessos del poder”, acaben essent degradats i rebutjats per la societat mateixa. És per això que l’art urbà hi juga un paper important amb les seves iniciatives artístiques en indrets de la ciutat per fer reflexionar el ciutadà que “ha d’estimar el lloc on viu” i que les institucions públiques “han de cuidar i preservar el patrimoni d’alguns edificis” que s’estan enderrocant per l’erosió de l’abandonament a què estan sotmesos.

L’associació de veïns del barri de Canamunt ha fet una passa endavant amb la decisió de declarar-se a favor de l’art urbà. Amb aquesta acció, el barri vol promoure les pintades artístiques i creatives, i així aconseguir un reconeixement dins de la ciutat per sortir de la marginació urbanística. Els artistes urbans, amb les seves creacions, aporten valor cultural als carrers i pel seu caràcter obert i públic donen accés a qualsevol espectador que, admirat per aquest art, s’acosta al barri i pren consciència de les reivindicacions d’aquesta zona de Palma.

Amb tot això, l’associació va demanar a l’Ajuntament que “no penalitzi les pintades i que l’empresa municipal Emaya no les esborri”. A més a més, els veïns es comprometen a educar i a visibilitzar l’art urbà donant suport a l’organització d’esdeveniments que el fomentin com ara festivals, visites guiades o taules col·loqui per tractar d’aquest tema.