Oberon, el nom obliga, es dedica al teatre. És actor. Un actor amb sort. Divendres va convidar els seus germans al seu quatre-cents i escaig aniversari. Estava content perquè havia estat un bon any: dues grans produccions de Somni d'una nit d'estiu amb molts bolos, un paper en una sèrie inacabable sobre el bosc d'Arden i un paper petit, però molt ben pagat, en una megaproducció nord-americana sobre els personatges de Shakespeare. Si fa o no fa, calculava, uns ingressos de 100.000 euros, aquell any.
A la trobada de germans va exposar la seva bona sort, però l'alegria es va esvair i es va convertir en escepticisme primer i en depressió després quan el Mateu (sant patró de la banca, els agents de canvi i borsa i dels recaptadors d'impostors), de professió broker, li va explicar que treballava per als altres, per a aquesta cosa difusa que es diu estat.
-Què vols dir?
-Mira, has guanyat cent mil euros aquest any en una feina que, a més, no saps si tindràs l'any que ve. I quan vingui l'enviat del rei Joan Sense Terra, el senyor de Nottingham (Robin Hood), li pagaràs una mitjana del 36% del total i fins i tot un 45% d'una part. El que et deia, treballes per als altres. Per al rei, i la resta.
-I tu no pagues? -va preguntar Oberon, desconcertat.
-Esclar que sí. Compleixo escrupolosament les meves obligacions fiscals. Però posem que comprant i venent accions jo he guanyat els cent mil euros que tu has guanyat treballant, per tant, jo només pagaré el 18% dels beneficis. I tot legal, eh.
Aleshores va arribar el tercer germà. Com sempre, tard. El Dimas va tenir un cop de sort als anys noranta i en va treure un grapat de milions. Ara vivia dels interessos i es dedicava a aficions com la taxidèrmia.
-De què parleu?
-Del ruc del nostre germà.
-Què passa? Tu també ets dels que paguen poc, però tot ho fa legal?
-Net com una patena. Sóc un bon ciutadà i un contribuent modèlic. Si guanyo cent mil euros amb els interessos del que tinc als bancs, aquests són els que declaro. I em costa el 21%. És prou, no?
-No entenc res -va dir Oberon-. I això ho ha disposat el rei Claudi (Hamlet), Ricard III, Lady Macbeth o les filles del Rei Lear?
-Tant de teatre, tant treballar… Si això ha estat sempre així! I seguirà així. Vinga, brindem pel ruc de la família, va dir. I van brindar.