Cultura 07/05/2023

Gabriel Barceló Bover: "L'Escola Municipal de Mallorquí ha ajudat a vèncer el rebuig a la paraula 'català'"

Fundador i primer director de l'Escola Municipal de Mallorquí

2 min
Gabriel Barceló Bover.

PalmaGabriel Barceló Bover va ser el principal responsable de fer realitat l’Escola Municipal de Mallorquí, com a fundador i primer director. Ara es presenta com “un jai de 86 anys”.

Us esperàveu mai que aquella curolla vostra arribàs als 50 anys amb més de 1.000 alumnes matriculats?

— Sí que m’ho esperava. El dia de la inauguració, el 22 d’octubre de 1973, el senyor Moll ho profetitzà amb aquests paraules: “Jo us ben assegur que hi haurà Escola per estona i que se n’haurà de parlar moltes vegades”. La seva “estona” ja frega el mig segle. I el que li espera!

Com va ser aquell primer curs 1973-1974? Quins records en teniu?

— Amb poca gent, però molt motivada. Començàrem amb devers 36 alumnes. Al juny de 1974, als exàmens, hi hagué molt bona collita. A la festa de final de curs, el vespre del dia 25, els cappares de l’OCB repartiren 16 diplomes d’aptitud, 6 de professorat elemental, 2 de grau mitjà i un de superior. Els records que en guard són de molta satisfacció.

Una fita va ser la incorporació de les classes de ball de bot, l’any 1982. Com va ser que decidíreu posar-ho en marxa?

— Efectivament. Va ser una estratègia per dur gent a les classes de llengua i cultura. Començaven aprenent i practicant els balls tradicionals i acabaven, la majoria, sobretot les al·lotes, matriculant-se a les classes de llengua i al cicle de conferències.

Tanmateix, durant tot aquest temps les necessitats del poble han canviat i l’escola sempre s’hi ha volgut adaptar. N’heu estat el director durant gairebé 30 anys. Quin balanç feis de les fites que vàreu aconseguir durant aquest temps?

— Ben positiu. Els rètols comercials dels carrers i la documentació de l’Ajuntament parlen tots sols de la normalització lingüística que ha experimentat la nostra ciutat. L’escola és ben viva i va per llarg. S’ha sabut adaptar als nous temps i a les noves tecnologies. Però, al meu parer, encara li esperen 50 anys més per assolir la normalitat de què gaudeixen els de l’altiplà del regne d’Espanya. Per altra banda, l’Escola ha ajudat a canviar el pensament de molta gent gran. Ha vençut el rebuig a la paraula ‘català’. Ha complert l’expectativa per a la qual els regidors del consistori de 1973 la varen crear: ensenyar la llengua catalana de Mallorca i la cultura de les Illes Balears.

Pel que fa a l’estat de salut actual del català, què en pensau?

— Consider que, almenys a Manacor, gaudeix d’una salut acceptale i va en augment. Basta comptar el nombre de revistes i llibres que es publiquen en la nostra llengua i la gent que es matricula a l’Escola. Els pobles de la comarca de Llevant també han acabat per complir la Llei de normalització lingüística de 1986. A Palma, dissortadament, és bastant diferent.

stats