Art
Cultura12/03/2021

Joan Miró i l'elit que volia fer moderna Catalunya

Un àlbum confeccionat per Adelita Lobo permet refer la història d'ADLAN

La figura d’Adelita Lobo és encara desconeguda pel gran públic, però va fer una tasca cabdal perquè avui puguem conèixer amb més profunditat una de les iniciatives més apassionants de les avantguardes a Catalunya, Amics de l’Art Nou (ADLAN), i perquè la Fundació Joan Miró pugui dedicar una exposició de documents a la relació entre l’entitat i el pintor. Adelita Lobo era, com els integrants de l’associació, de classe mitjana alta. Es va formar com a secretària i administrativa a l’Institut de la Dona, es va divorciar i va ser mare soltera, i com a tresorera i secretària d’ADLAN va reunir en un àlbum de més de 200 pàgines, conegut per una etiqueta que té a la coberta el lema Gran Bazar Paris, tots els materials que van generar la cinquantena d’activitats que ADLAN va organitzar entre els anys 1932 i 1935, entre els quals hi ha retalls de premsa, invitacions, llistes de convidats i assistents als actes que organitzava l’associació, fulletons, cartes i fotografies. ADLAN va seguir en actiu fins a l'esclat de la Guerra Civil, i no se sap si Lobo va seguir guardant els records de les activitats en un altre àlbum.

Cargando
No hay anuncios

Gran Bazar Paris pertany a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i ara s’exposa per primera vegada. I entre les activitats de les quals Lobo va deixar constància hi ha cinc exposicions endegades per Joan Miró per mostrar als socis les obres que enviava a les seves galeries a París, Nova York i Zuric. “Treballar amb aquest tipus de material efímer ens permet mostrar microhistòries i connectar-les més amb la quotidianitat i la pràctica cultural del moment, i reconstruir una petita part de la memòria cultural de Barcelona”, explica Muriel Gómez Pradas, coordinadora de la Càtedra Miró de la UOC i comissària de la mostra juntament amb l’historiador de l’art, crític i escriptor Joan Maria Minguet i la directora del Centre Rei Joan Carles I de la Universitat de Nova York, Jordana Mendelson. “Una de les grans lliçons que ens dona l’exposició és la introducció del rol de la dona en l’organització promoció i administració de l’art modern a Barcelona”, diu Mendelson. “També connecta amb una gran història de Barcelona que va ser la tasca de Francesca Bonnemaison, que va ser professora seva”, afegeix. 

L’exposició porta per títol Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936) i inclou 125 peces, entre documents, fotografies i algunes de les obres de Joan Miró que es van poder veure en aquelles exposicions i que formen part de la col·lecció permanent del museu. “No podem entendre el rol de Miró a ADLAN sense l’arxiu de l’associació i altres, i a través de l’exposició veiem que ell mateix també va ser un gran arxiver”, diu Mendelson. La llista d’artistes nacionals i internacionals que van participar en les exposicions és impressionant i inclou grans noms com Alexander Calder, Ángel Ferrant, Man Ray, Hans Arp, García Lamolla, Remedios Varo, Marinel·lo, Leandre Cristòfol, Pablo Picasso i Salvador Dalí. Però com recorda Minguet, el col·leccionisme escàs i “miop” que hi havia aleshores a Barcelona va fer que les obres més importants de Miró i altres artistes d’avantguarda ara siguin en museus estrangers. "Miró va tenir un paper fonamental a ADLAN -explica Minguet-, perquè creiem que va tenir com una mena d'estratègia política molt clara del paper que havia de tenir com a artista en la societat catalana". "Joan Miró va ser com un far, un mediador, entre aquesta voluntat d'una generació de la classe mitjana burgesa de trencar amb el Noucentisme i fer irrompre la modernitat en la cultura catalana", subratlla.

Cargando
No hay anuncios

Una altra particularitat de l’associació és que les activitats van ser molt heterogènies i van abastar “tota una sèrie de llenguatges artístics que fins aleshores no s’havien considerat com a tals”, diu Gómez: la fotografia, el cinema, la dansa, el jazz, el circ, l’art popular i el primitiu. Coincidint amb aquesta amplitud de mires, van fer les seves activitats en llocs insòlits com el domicilis de l’arquitecte Josep Lluís Sert i del mateix Joan Miró, fires de mostres, botigues, com la joieria Roca, i revistes, com el llegendari número de Nadal de 1934 de la revista D’Ací i d’Allà. Tot i que les activitats d’ADLAN van estar reservades a una elit, els membres de l’associació van voler que tinguessin ressò a la premsa gràcies a figures com J.V. Foix i Sebastià Gasch, i també en van tenir internacionalment gràcies a la circulació dels papers i les publicacions.

Cargando
No hay anuncios