Jaume Plensa: "Us convido a somiar Barcelona"

BarcelonaTemps era temps que Jaume Plensa lamentava que se l'estimessin més arreu del món que a Barcelona. Encara fa més temps que un jove txec, de cognom Plzenska, va arribar a la localitat noguerenca d'Algerri, se'n va enamorar i s'hi va acabar establint, fins que en algun moment el Plzenska es va acabar convertint en Plensa. Aquest vespre l'artista ha començat el seu discurs d'acceptació de la Medalla d'Or al Mèrit Cultural, el màxim guardó cultural que atorga l'Ajuntament de Barcelona, parlant dels seus orígens. "En aquella època llunyana, els nadons com jo arribaven des de París sobrevolant els Pirineus. Sempre he pensat que la meva aterrada al carrer de la Noguera Pallaresa del barri de Sants, a Barcelona, s'assemblava moltíssim a l'arribada del meu estimat avantpassat de Pilsen a Algerri. Tots dos buscàvem el sud", ha dit Plensa, que ha recordat com les grans escultures que té instal·lades arreu del món, des de Nova York a Tòquio, passant per Londres, Madrid, Chicago, Shanghai, Sao Paulo, Boston, Liverpool, Bonn, Melbourne, Montreal, Taipei i tantes altres ciutats, estan unides per "ponts i vincles invisibles".

Mentre Plensa entrava al Saló de Cent acompanyat per l'alcalde, Jaume Collboni, tots dos escortats per dos guàrdies urbans amb uniforme de gala, la plaça Sant Jaume començava a omplir-se amb els assistents a una manifestació "contra el genocidi israelià a Palestina". Tot i que Plensa no n'ha parlat explícitament, sí que ha dit que "la nostra societat conviu anònimament amb la pobresa, la fam, la violència o el dolor, guerres i més guerres, desplaçaments col·lectius, la destrucció de la natura, la desinformació". "Penso fermament que en el moment actual l'art és més necessari que mai i que nosaltres, els creadors, ens hem de comprometre i arriscar-nos amb tot el nostre cor en col·laboració amb tots els agents socials a trobar la certesa que ens permeti definir una nova percepció dels espais en comú, que ens ajudaran a cristal·litzar l'intens desig de la societat d'omplir la fosca de llum i el dia a dia de bellesa".

Una àmplia representació del món de la política i la cultura

L'acte ha comptat amb l'assistència de nombrosos representants polítics, entre els quals Josep Rull, president del Parlament; Sònia Hernández Almodóvar, consellera de Cultura; Lourdes Borrell, alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, on Plensa té el taller; i Joan Basagañas, alcalde el de Sant Just Desvern, on l'artista viu amb la seva esposa i mà dreta, Laura Medina. Del camp de les arts, han acompanyat l'escultor la directora del Macba, Elvira Dyangani Ose, i la del Museu Tàpies, Imma Prieto. També Rosa Maria Malet, exdirectora de la Fundació Joan Miró, on Plensa va fer una de les seves primeres exposicions importants; Carles Taché, que va ser un dels seus primers galeristes, el també galerista Carlos Duran, que el representa ara a Barcelona; la presidenta de la Fundació Joan Miró, Sara Puig; el crític Daniel Giralt-Miracle; Llucià Homs, cofundador del festival de videoart Loop i del simposi Talking Galleries, i el rector de la UPC, Daniel Crespo. I en el de la música, hi han assistit dos alts càrrecs del Liceu, les portes del qual són de Plensa: el president, Salvador Alemany, i el director general, Valentí Oviedo. La glosa ha anat a càrrec de l'escriptora Monika Zgustová, que ha revelat l'impacte que li va produir l'obra de l'escultor: "Gràcies a Jaume Plensa vaig acabar de comprendre que cada persona és no sols única, sinó que és sagrada", ha dit.

Plensa ha recordat com un vell miner de la ciutat minera de St. Helens, on estava instal·lant un dels seus caps monumentals, li va dir que dins el pou la llum és un "somni", així que aquest vespre ha aventurat que potser la llum de Barcelona "pot omplir aquesta foscor i portar bellesa al dia a dia de la gent, per ser la ciutat acollidora i pionera valenta i silenciosa que estimem, un espai urbà on el somni i la vigília es confonguin i es barregin, una ciutat màgica i elevada a la qual sempre voldríem tornar". "Us convido avui a somiar-la. Us convido a mirar la llum", ha reblat.

Una negociació com una història d'amor

Com ha recordat Collboni en el parlament inicial, Plensa rep la Medalla d'Or amb l'aprovació unànime de tots els grups municipals. "El de Plensa és un art essencial, marcat pel desig de travessar les fronteres de la realitat i endinsar-se en l'àmbit espiritual. Un art que ens deixa cara a cara amb nosaltres mateixos i nosaltres mateixes, que ens situa davant del mirall en el qual les ciutats s'exposen", ha dit Collboni, que ha subratllat la crida a la introspecció que fan les noies amb els ulls clucs que protagonitzen molts dels seus treballs monumentals. "Un art que ens demana silenci, com fa la seva escultura Water's soul a la riba del riu Hudson, just davant de Manhattan. Un silenci, com diu el mateix Jaume Plensa, contra tots els ecos i tot el soroll que fa que a vegades no sapiguem si parlem amb les nostres idees o amb les dels altres", ha afegit l'alcalde.

Collboni també ha explicat que, en l'etapa anterior com a tinent d'alcaldia de Cultura, va mobilitzar-se perquè Plensa no deixés que la Carmela que hi ha al davant del Palau de la Música marxés a una altra ciutat. No només ho va aconseguir, sinó que l'escultor la va cedir durant vuit anys més. De fet, considera que aquell moment va marcar un punt d'inflexió en la relació de l'artista amb la seva ciutat natal. "Allò que havia de començar com una negociació, va acabar sent com explicar una història d'amor entre l'escultura i el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, entre l'escultura, la gent de Barcelona i la ciutat", ha explicat l'alcalde.