Filosofia
Cultura16/02/2023

Portbou encén l'espurna de la futura Casa Walter Benjamin

Inaugura la biblioteca, la primera pedra per convertir les antigues escoles i ajuntament en un centre dedicat al filòsof

Portbou"Aquí vaig aprendre a llegir i a escriure", "Era on es feien les classes de comerç internacional, per després treballar a duanes", "També va ser l’agrupació juvenil, on moltes van acabar trobant marit"... Són algunes de les històries que podien sentir-se aquest dijous entre el públic congregat a la inauguració de biblioteca de Portbou. No era una inauguració més. Després d’anys de lluita, aquest municipi de l'Alt Empordà ha posat la primera pedra del que espera que es converteixi molt aviat en la Casa Walter Benjamin, un centre cultural de trobada i reflexió dedicat a la figura del filòsof alemany, que va morir a Portbou el 1940 fugint del nazisme.

La biblioteca –que compta amb 4.500 llibres dels 6.000 que té el fons– és la primera part rehabilitada de l’edifici de les antigues escoles, que després va convertir-se també en ajuntament durant el franquisme. Aquesta fita ha estat possible gràcies a la visió i pressió de la fundació Angelus Novus, que gestionarà l’espai i ha cedit els fons de dues biblioteques heretades, la del traductor Philippe Ivernel i la de l’humanista Gian-Luigi Ponzano. I també la pressió de l’Ajuntament de Portbou, ja que també busca donar un nou futur a un poble vingut a menys per la fi dels controls fronterers i l’obertura de l’autopista a la Jonquera.

Cargando
No hay anuncios

"La biblioteca és el mascaró de proa d’un enorme vaixell que comença a sortir de la bocana del port", ha assegurat l’alcalde de Portbou, Xavier Barranco, durant la inauguració. Barranco també ha demanat a totes les institucions presents –Generalitat, govern espanyol, Diputació de Girona i Consell Comarcal– que hi col·laborin, perquè és una "tasca massa herculana" per impulsar-la sols. Les obres de reforma han costat prop de 130.000 euros, però cal una inversió molt més important perquè el projecte dels arquitectes Jordi Pigem i Joan Falgueras, presentat a la Fira de Frankfurt, acabi sortint de la bocana del port.

Pilar Parcerisas, de la Fundació Angelus Novus, és l’ànima de l’impuls de la Casa Walter Benjamin. Fa anys que la fundació organitza l’escola d’estiu dedicada al filòsof amb la vocació de convertir Portbou en un lloc de trobada internacional. Aquest dijous ha llegit una carta escrita per dues de les netes del filòsof, Mona i Kim, que actualment viuen a Londres i estan seguint de prop el projecte. "Per a nosaltres, Portbou és una experiència agredolça. Són emocions contraposades", escrivien. Però alhora celebraven que amb el temps "no hi hagi oblit" i que sigui "amable" amb el seu avi. "La tragèdia ha deixat pas a l’esperança, i el que era final ha portat a uns nous inicis", concloïen.

Cargando
No hay anuncios

Aliança amb altres memorials

L’objectiu de la Casa Walter Benjamin és contribuir a una "regió amb potencial enorme per impulsar projecte d’ahir i avui", en paraules a l'ARA del director general de memòria de la Generalitat, Alfons Aragoneses, que considera el projecte "complementari" al del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera, i alhora als dels memorials d’Elna i Ribesaltes. Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona, anava més enllà i assenyalava que "Portbou ha de tenir un altre relat per oferir coses a banda i banda de la frontera". L’alcalde de Portbou ho resumia en termes numèrics: si es googleja Walter Benjamin surten fins a 116 milions d'entrades, molt per sobre de Dalí, Gaudí o fins i tot Pep Guardiola.

Cargando
No hay anuncios

Tot i no comptar encara amb un centre completament rehabilitat, la Casa Walter Benjamin comença a caminar aquest 2023 amb l’estrena d’una òpera al Liceu i la conversió de la biblioteca, de moment, com a espai de trobada de camí al monument de Dani Karavan. Un salt al buit que ha tornat a posar Portbou al mapa i que vol ser el final d’un recorregut que comenci a l’estació, travessi l’edifici de l’antic ajuntament –perquè no sigui un edifici que creï fronteres– i amb una rampa porti a través del camí dels magraners, creat per maçons, fins al monument dedicat a Benjamin. I així tornar a donar vida a un edifici que, segons Parcerisas, ha demostrat ser "tan resistent com l’obra del filòsof, però que ens demana una reparació de l’envolupant".