Música

Carol Rovira: «A 'Eufòria' he pogut ser jo mateixa amb el meu accent del Delta»

Actriu i 'coach' d''Eufòria'

4 min
Carol Rovira

BarcelonaCarol Rovira (Camarles, 1989) s’ha convertit en una de les cares més conegudes de TV3 gràcies al seu pas per Eufòria, on ha exercit de coach, i La gran vetllada, concurs que va estrenar fa unes setmanes. El talent show musical li ha permès retornar a la casa on va començar la seva carrera televisiva a través de la telenovel·la La Riera. Després de despuntar a Espanya i Amèrica Llatina gràcies a Amar es para siempre i Luimelia, sèrie de referència per a la comunitat LGTBI, l’actriu confessa que té ganes de treballar més a Catalunya. 

Has estrenat programa, La gran vetllada, com va sorgir el projecte?

— Va ser a petició de TV3 i de Lavinia, la productora, quan estàvem acabant Eufòria, i ho vaig poder compaginar bé amb el programa. És veritat que vaig tenir un dia de doblet, quan vam fer la penúltima gala. La resta me la vaig poder compaginar bé. Vaig veure el programa pilot i em va semblar divertit i fresc i de seguida vaig dir que sí. A més, m’agrada treballar a casa i treballar en català. Amb Eufòria vaig fer un petit tastet de presentadora [un dia va substituir Marta Torné i un altre Miki Núñez] i vaig dir “Mira, m’agrada”. 

¿Has paït l’esclat de popularitat que ha suposat Eufòria?

— Crec que el més fort ho han viscut els concursants, que han passat de fer un càsting multitudinari, al qual s’havien presentat 1.500 persones, a començar a sortir a la tele i que els reconeguin al carrer. El gran salt ha sigut per als concursants. Nosaltres hem sigut conscients del rebombori i èxit del programa, però el xoc més gran ha sigut per a ells. 

Deies abans que t’agrada molt treballar a casa. ¿Eufòria i La gran vetllada han suposat un retrobament amb el públic català?

— Ha sigut preciós. Vaig començar fent teatre i la primera cosa de ficció que vaig fer va ser La Riera i, de seguida, vaig marxar a treballar a Madrid. He estat sis anys a Madrid i Eufòria ha sigut com retornar a casa, tornar a les arrels, a parlar en la meva llengua, estar a prop de la família i els amics. Ha sigut més que una feina. A més, he pogut parlar amb el meu accent del Delta: ha sigut la primera vegada que he sortit per la televisió i no he hagut de fer un personatge, que he pogut ser jo mateixa amb el meu accent del Delta. M’encantaria seguir treballant en català, estic cansada de dir-ho. M’apassiona la nostra llengua i m’encanta poder contar històries en la llengua en què he crescut, m’he fet gran i penso. 

¿Creus que a TV3 falta diversitat pel que fa als accents?

— Crec que cada vegada s’està apostant més per la diversitat. I cada vegada se surt més de la centralitat. S’aposta més per la diversitat i no només en la llengua. Mira, Eufòria és un exemple de diversitat sexual. Hi ha un ventall de possibilitats normalitzat: en cap moment es posa l'accent ni se subratlla res i crec que és molt important que es faci des de la televisió pública. Qualsevol diversitat enriqueix i crec que és xulo mostrar això als espectadors. 

¿Ha sigut fàcil fer de coach dels concursants d’Eufòria?

— No ho havia fet mai i sempre havia tingut una mica l’espineta clavada, perquè tinc companys que treballen en escoles de teatre i alguna vegada els havia demanat de fer algun curs d’estiu. Volia viure aquesta experiència pedagògica perquè en el seu moment vaig estudiar magisteri. Un cop ho he fet ha sigut preciós, ha passat de tot a l’aula i ha sigut un gran aprenentatge com a actriu i també com a persona. M’emporto 16 personetes al cor i això és molt bonic. Fer de coach també ha tingut una part creativa que m'ha aportat molt. 

La Mariona, guanyadora d’Eufòria, m’explicava que li agradaria molt ser 'coach'. ¿La veus en aquesta funció?

— I tant! Qualsevol cosa que es plantegi fer la farà de 10. 

Has estat sis anys a Madrid i amb Amar es para siempre i Luimelia t’has convertit en un referent LGTBI per a molta gent. Com es viu això?

— Sempre diem que l’art és canvi i reflexió i ha sigut molt emocionant veure la capacitat i el poder de transformació que té la ficció. No n’era conscient. No em vull fer l'abanderada de res, perquè al final m'he limitat a fer un personatge en una història que ha escrit altra gent. Al final el mèrit és compartit i, si més no, la lluita la fa el personatge, l'Amelia, en aquest cas. Els que decideixen la programació i els productes d'una televisió tenen una gran responsabilitat perquè són part de l’educació que rep molta gent. Recordo una dona que estava casada i tenia fills i va dir que gràcies a la història de l’Amelia i la Luisita d’Amar es para siempre va decidir separar-se i viure com volia. Emociona molt veure que una història pot fer de mirall. Uau, quina responsabilitat!

Gràcies a aquestes dues sèries tu tens seguidors a Amèrica Llatina que han vist 'Eufòria' en català. 

— És molt fort! Quan cada divendres veia que noies d’Amèrica Llatina o d’Àsia feien posts sobre Eufòria intentant parlar en català, em sorprenia molt. M’ha emocionat molt que, de sobte, hi hagués gent aprenent català. Em feia posar la pell de gallina que Eufòria traspassés fronteres i generés interès per la nostra llengua, una llengua que potser molta gent no sabia ni que existia. 

stats