Què escriuen ara els autors de les Illes?

PalmaDe la gran majoria d’escriptors només se’n coneixen les obres publicades. Això vol dir no només les que varen trobar un segell editorial que les llençàs al mercat, sinó, sobretot, les que els mateixos autors varen donar per finalitzades, per bones. Però en la majoria de trajectòries n’hi ha moltes que queden pel camí per motius molt diversos: autors que perden l’interès en el tema que tenen entre mans, l’aparició de nous projectes que resulten més seductors, urgents o oportuns, i les complicacions quotidianes que envolten el procés d’escriptura, que poden tenir tant a veure amb la inspiració com amb les condicions de les feines amb què normalment es compatibilitza l’ofici d’escriure. Vuit autors illencs comparteixen amb l’ARA Balears els textos amb què fan feina en aquests moments, quan molts d’ells no tenen ni una data de publicació assegurada. Aquests són els llibres que no se sap si llegirem, però que ara tots ells escriuen.

El diàleg poètic d’Antònia Vicens amb ella mateixa

Diu Antònia Vicens que no té cap novel·la en marxa perquè no ha trobat cap personatge que l’estiri a escriure-la. “A mi m’ha d’apassionar alguna cosa, quan escric. Si em vingués un tema que no he tractat, o un personatge, que al final són els que manen, n’escriuria. I se’n poden escriure mil, de novel·les, perquè cada persona que passa pel carrer pot ser un personatge, però jo això d’escriure per escriure no ho he fet mai”, comparteix l’autora d’Agafa la teva creu (LaBreu). Això sí: de tant en tant escriu poemes. “És com un diàleg que tenc amb mi mateixa, amb el que va ser la meva infància, però un poema és molt mal d’explicar. Ha d’estar inserit a la vida, i no a la d’ara: a la de sempre”.

Clara Fiol investiga el món del glosat a Mallorca

Just acaba de sortir el darrer llibre que ha comptat amb la col·laboració de Clara Fiol, Poemas habitables (La Imprenta), una antologia poètica de 95 autors on la cantant i poetessa mallorquina publica el poema ‘Rajola’. En paral·lel a això, però, Fiol té diversos projectes en marxa, si bé alguns d’ells han quedat en pausa per motius laborals i per la seva dedicació a l’escriptura d’un treball que qui sap si algun dia publicarà, però que, com diu ella, és “on més m’he dedicat a escriure durant aquests darrers mesos”: L’Associació Cultural Glosadors de Mallorca. Tradició i transformació del món del glosat a l’illa, que servirà de treball de final de màster dels seus estudis en gestió cultural.

Sebastià Portell explora altres formes del desig

Fa un any i mig Sebastià Portell va viure un dol com a autor: després de dos anys de feina, va haver de descartar una novel·la. “Vaig veure com se’m moria a les mans”, reconeix. Poc després, però, i arran de l’adaptació teatral de la seva primera novel·la, El dia que va morir David Bowie, a càrrec de Pau Coya, es va retrobar amb els seus primers textos, “rars i marginals”, i va envestir l’escriptura de la novel·la que ara té entre mans. N’avança que es troba “entre la ficció i la reflexió” i que explora “altres formes de desig”. “No com a diferents sexualitats, perquè n’hi ha tantes com persones, sinó com a diferents maneres d’articular-lo, des del cos i també des de la manera com l’analitzam”.

Aina Fullana escriu sobre diferents formes de malestar

Aina Fullana es troba immersa en la promoció de la traducció al castellà de la seva primera novel·la, l’exitosa Els dies bons. Mentrestant, però, tot just ha acabat d’escriure la segona. “Em costa bastant dir-ne res perquè és que fa molt poc que l’he acabada”, reconeix, i apunta a algunes similituds amb la primera –aquesta s’ubica també a Mallorca– i a bastantes diferències. “És més curta i té més buits i silencis, no és tan explícita”, comparteix Fullana. El tema central, avança, són diferents formes de malestar. “Parteix d’un malestar relacionat amb la salut mental, però que, per mi, està relacionat amb un malestar general, estructural, que té a veure amb coses com, per exemple, el tema de l’habitatge”.

Un centenar de personatges signats per Josep Pons SansalonI

Era el mes d’octubre del 2021 quan Josep Pons Sansaloni va publicar la seva primera novel·la, Un final (Raig Verd). Llavors va començar l’escriptura de la segona i fa tot just un mes, diu, que n’ha acabat una primera versió. L’obra té més d’un centenar de personatges, si bé la protagonista és una dona d’uns cinquanta anys que ajuda la gent a afrontar la mort. “És una novel·la de viatges, tant a través de la geografia com de la història, que té com a eix central la mort i el dol”, comparteix l’autor, que la qualifica de novel·la “poc comercial” i amb molta diversitat de registres. “N’estic bastant satisfet, la veritat”, diu, “perquè crec que la primera m’ha servit per millorar com a escriptor”.

Maite Salord s’endinsa en un retrat coral de la societat actual

“Tenc una novel·la començada que, si tot surt com jo voldria, serà un retrat de la societat actual”. Així ho exposa Maite Salord, de qui a finals d’estiu sortirà El temps habitat en l’edició de labutxaca. “Ja la tenia dins el cap quan acabava l’anterior”, reconeix, “i tot just he acabat un capítol que era important. Pensava que si aquest no em sortia, no hi hauria novel·la”. Entre d’altres, aquesta història coral parla sobre tot allò que no sabem sobre les persones que tenim a prop. A més, Salord també ha acabat recentment d’escriure un llibre de narracions de títol provisional, Dir la vida des de la mort, escrit amb la psicòloga especialitzada en tractament del dol i cures pal·liatives Belén Calafell.

El protagonista doble i les mil idees de Jaume Oliver

El darrer guanyador del premi Ciutat de Palma de Novel·la, Jaume Oliver, ja té “bastant tancada i corregida” la primera part de la següent obra. Només n’avança, però, que té “dos protagonistes que d’alguna manera són dues versions de la mateixa persona”. “Ara la deix reposar per pensar com he d’acabar la història, que encara no ho tenc decidit”, confessa el també periodista, “i mentrestant em venen històries noves que vaig escrivint. Algunes agafen dimensió pròpia, de relat, o qui sap si de novel·la futura o de subtrama d’alguna d’elles”, reflexiona Oliver, que assegura que a les anteriors novel·les s’hi va dedicar durant més de tres anys, si bé amb aquesta no té encara cap data de finalització fixada.

La nova novel·la de Sebastià Alzamora “ja no té remei”

La manera amb què l’escriptor Sebastià Alzamora defineix el punt en què es troba la seva nova novel·la, que publicarà una vegada més amb Proa, és tan concisa com eloqüent. “Jo dic que estic en la fase en què ja no té remei”, exposa amb una rialla el llucmajorer, que tot d’una afegeix que mentre escriu se sol trobar amb nombroses sorpreses. “Però hi ha un moment en què veus que ja has fet una quantitat de feina que et permet veure quina fesomia té, i quin to, i cap a on apunta. Quines coses diu la novel·la, vaja”. Se’n reserva els detalls, que són mals de concretar amb un projecte en marxa, però reconeix que, tot i que fa dos anys que l’escriu, la idea l’ha acompanyat des de fa una dècada.