Cinema
Cultura20/03/2024

Una Emma de Barcelona deslocalitzada i poc poderosa

'La abadesa' és una aproximació irregular a una dona de fe i poder del nostre passat medieval

'La abadesa'

  • Direcció i guió: Antonio Chavarrías.
  • 122 minuts
  • Espanya (2024)
  • Amb Daniela Brown, Blanca Romero i Carlos Cuevas.

Filla de Guifré el Pilós, Emma de Barcelona és un nom clau en la vertebració del que aviat s'entendria com a Catalunya des del seu paper d'abadessa del monestir de Sant Joan, i com a tal una figura que encarna des d'un poder concret la complexitat a l'hora de parlar de les dones a l'Edat Mitjana. En la seva aproximació a la religiosa, Antonio Chavarrías elimina tot el que tingui a veure amb la història de Catalunya i deslocalitza una figura coneguda sobretot per la seva tasca de fixar i repoblar un territori concret. Alhora, relativitza el poder i els interessos d'Emma perquè com a jove abadessa encaixi millor en el tòpic de "dona que s'empodera en un entorn de discriminació patriarcal", l'única fórmula que ara sembla vàlida per abordar personatges històrics.

Cargando
No hay anuncios

Malgrat tot, a La abadesa hi ha una voluntat de forjar una protagonista complexa i en part coherent amb la seva època, que deté la seva autoritat des d'un cert recolliment i viu moguda per la fe en un entorn que vol reflectir la diversitat de perfils femenins i procedències en un ambient monàstic. La pel·lícula opta igualment per una posada en escena naturalista i contemplativa que privilegia la paraula a l'acció. Però li falta la força suficient per sostenir aquesta estètica de l'espiritualitat i la dialèctica. La paradoxa final és que, en un film que exclou el català, Emma de Barcelona es legitimi a ulls de l'audiència del segle XXI com a abadessa inclusiva d'altres cultures.

Tràiler de 'La abadesa'