Cultura12/07/2023

Emma Vilarasau protagonitza el retorn de Sergi Belbel a l'autoria

L'actriu adopta a 'Lali Symon' un registre força desconegut amb què aconsegueix empatia amb el públic

'Lali Symon' Teatre Romea

  • Festival Grec 2023

Seguim en el recorregut pels espectacles del Festival Grec amb la trobada entre Emma Vilarasau i Sergi Belbel. Lali Symon és una comèdia força convencional sobre el món de l’espectacle i les relacions familiars. Belbel és un totterreny del teatre (autor, director, traductor i novel·lista) que en els últims tretze anys ha excel·lit més en la direcció que en una autoria que semblava relegada a algun calaix que segur que té. Si bé el 2018 va estrenar quasi clandestinament una hilarant comèdia gamberra (Les roses de la vida) sense gaire recorregut, la seva penúltima obra, Fora de joc, l’havia estrenat al Grec el 2010 sota la direcció de Cristina Clemente al desaparegut Club Capitol.

Cargando
No hay anuncios

Va ser Emma Vilarasau qui va demanar a Belbel que escrivís una obra en què pogués recordar i homenatjar la seva mare. I Belbel es va inventar Lali Symon, una monologuista amb dues màscares: l'alegra i reivindicativa, plena d'èxit professional, i la menys glamurosa, la de la vida quotidiana. Aquesta es confronta amb una bona filla lesbiana i amb una mare malalta que les engipona sense pensar-ho dos cops. Mont Plans és una àvia que travessa l’obra de dalt a baix barrejant vida i humor i que disputa protagonisme a Emma Vilarasau, fantàsticament despentinada. Vilarasau adopta un registre força desconegut amb què aconsegueix una afectuosa empatia amb el públic.

Sobre les espatlles d’aquestes dues grans actrius, i les aportacions de Júlia Bonjoch, s’aixeca un text irregular que simplement alterna les dues cares de la Lali Symon: la dels monòlegs i la de la confrontació familiar. Ho fa sempre en un to de comèdia força superficial, visitant llocs comuns i allunyada al nostre entendre de la humanitat que respiraven les famílies de Forasters o d'El temps de Plank. No hi ha tampoc cap aportació formal com les que Belbel ens tenia acostumats a veure des de Minimal show fins a A la Toscana, en què recolzava bona part de l’èxit de les seves obres. Així i tot, l’obra val la pena per gaudir de la feina de les actrius.