La colpidora història del rescat de l'alpinista Iñaki Ochoa

BARCELONA." Pura vida és una pel·lícula rodada en anglès i pensada perquè la vegi gent que no sap qui és Iñaki Ochoa de Olza", adverteix Pablo Iraburu, el codirector del film que avui s'estrena dins del cicle El Documental del Mes en diversos cinemes de Catalunya i al portal Ara Films. El punt de partida és la història del rescat del muntanyenc navarrès, que el maig del 2008 es va posar malalt a 7.400 metres d'altitud, quan afrontava el cim de l'Annapurna, a l'Himàlaia. Tan bon punt van començar els problemes, alpinistes d'arreu del món es van mobilitzar per ajudar-lo.

Aquesta història sobre superació, solidaritat i treball en equip va donar peu a un reportatge del programa Informe Robinson que Pep Guardiola va utilitzar per motivar els jugadors del FC Barcelona. Arena Comunicación, la productora a la qual pertanyen Iraburu i Migueltxo Molina, que ja treballava en el projecte de Pura vida , va cedir a Canal Plus el material sobre Ochoa que havien digitalitzat, i l'equip d' Informe Robinson va elaborar un "producte televisiu que feia servir la reconstrucció". Pura vida , en canvi, és un documental cinematogràfic que explica tot el que va passar aquells quatre dies del 2008 a partir dels testimonis de les persones que van participar en el rescat, sense reconstruccions ni veus en off i mantenint el suspens sobre el desenllaç.

La "nació de la muntanya"

"La muntanya t'obliga a dur les decisions ètiques fins a l'extrem. Els alpinistes de la pel·lícula trien fer el que cal fer encara que els porti a situacions de risc per a la seva vida. Així i tot, el més sorprenent són els personatges, i no l'entorn on es mouen", explica Iraburu. En aquest cas, preval la solidaritat del que un dels alpinistes anomena la "nació de la muntanya", però el director navarrès fuig d'atribuir valors intrínsecs a l'alpinisme. "A la muntanya passen moltes coses. Hi ha històries de solidaritat i històries miserables d'egoisme, com passa en altres àmbits de la vida". La de Pura vida forma part de les primeres.

El documental recull els records d'alpinistes d'elit que no van dubtar a enfrontar-se a la cara més perillosa de l'Annapurna. Aquests herois que no es reconeixen com a tal són els romanesos Horia Colibasanu i Alex Gavan, el nord-americà Don Bowie, els russos Sergei Bogomolov i Alexei Bolotov, el kazakh Denis Urubko, el suís Ueli Steck i la canadenca Nancy Morin. Tots comparteixen l'ètica de la muntanya. "Hi ha diferències en la manera de plantejar-se les decisions entre alpinistes russos, amb una educació militar, i gent dels Estats Units com Don Bowie -diu Iraburu-. Els russos fan el que han de fer i punt; són màquines de fer el que és correcte. En canvi, Bowie utilitza referències d'heroisme gairebé bíbliques. Però tots treballen plegats i s'ajuden".

Iraburu agraeix especialment la feina de producció que hi ha darrere del film. L'equip va haver de viatjar arreu del món per recollir els testimonis. "També vam haver de demanar permisos per rodar en una caserna militar del Kazakhstan, i vam anar a un campament base de l'Annapurna", diu Iraburu.

La bandera pirata

Un dels objectius de la pel·lícula, que es va projectar la setmana passada al Festival de Sant Sebastià, era transmetre la manera de ser d'Iñaki Ochoa mitjançant les veus dels seus companys. "L'Iñaki era un outsider . Les expedicions que s'enfilaven a les muntanyes amb banderes el posaven malalt. Ell a la seva tenda sempre hi posava la bandera pirata, perquè en realitat era de la nació de la muntanya, un lloc sense fronteres", diu Iraburu, que avui presentarà el documental als Cinemes Méliès de Barcelona a les 20.30 h.