Collboni demana a la cultura que faci la revolució contra "un mar de fons reaccionari"

BarcelonaEn temps de pandèmia la cultura va ser refugi. I en temps foscos com els que s'atansen, totes les veus es tornen a girar cap als artistes perquè serveixin de far, de llum al final del túnel. "Ens trobem en un mar de fons reaccionari al qual hem de plantar cara —deia l'alcalde Jaume Collboni, aquest dimecres en l'entrega dels premis Ciutat de Barcelona— perquè el camí del progrés és el de la cultura, la democràcia i la protecció dels drets que entre tots hem conquerit". Els premiats en les tretze categories culturals són "els que marquen el rumb" de la ciutat, i per això l'alcalde els demanava “fer la revolució contra la reacció”.

Els premiats, escollits per jurats sectorials independents, han fet gala justament de la seva llibertat i del compromís cultural perquè han anat esquitxant la gala de demandes, reivindicacions i també retrets. L'actriu Maria Rodríguez Soto, premiada per Mamífera i Casa en flames, celebrava rebre el premi de la ciutat que va acollir els seus avis i els va donar una oportunitat, una ciutat, però, que s'ha transformat i en la qual "espais com l'Antiga Massana ja no tenen lloc": "Hem passat d'acollir els avis a expulsar els nets, alguna cosa hem deixat de fer bé", deia. Les premiades en música Tarta Relena han denunciat "els riscos" i la precarietat amb la qual han de treballar sovint en el sector cultural —entre altres coses, "amb una baixa de maternitat anecdòtica", deien—. La Coordinadora de Colles Geganteres, premiades en cultura popular, han demanat un "suport ferm, estructural i just a les colles, que pateixen greus diferències d'ajudes segons el districte". Els primers guardonats en cultura digital (una categoria d'estrena, com la de disseny i moda), el col·lectiu Taller Estampa, que investiga sobre els usos de la IA, lamentava que l'administració "perdi el cul per ser els més innovadors" però sense gens de profunditat: "No es tracta d'omplir les escoles de pantalles sinó dotar-les per entendre les paradoxes actuals —alertaven—. Hi ha una cultura que serveix per escalfar-se del fred i una altra que serveix per preguntar-se per què fa fred".

"Gràcies, Barcelona"

L'escriptor Xavier Pla, premiat per la biografia sobre Josep Pla, celebrava haver anat "a espatlles d'un gegant" i convidava a rellegir l'autor empordanès perquè, com deia Salvador Espriu, "és injectar-se penicil·lina mental". Cristina Massanés ha defensat la llengua i ha agraït que "de manera imprevisible la literatura pugui tenir un retorn econòmic", en referència a la dotació de 9.500 euros per cada premiat. Gabriela Wiener agraïa al jurat "haver apostat per la diversitat –per una sudaca" que va emigrar a Barcelona fa vint anys, on es va convertir en mare i escriptora– i demanava al Partit Socialista que aprovés la ILP per regularitzar 500.000 estrangers sense papers. La dramaturga Victoria Szpunberg també recordava que la seva família va arribar a Barcelona el 1977 "fugint d'una dictadura militar criminal": "Ho havien perdut tot: casa, amics, feines, innocència i lluita", deia. Ella tenia quatre anys i va sentir sempre "paraules èpiques, dramàtiques, melangioses, violentes" que aquest vespre es fusionaven amb paraules d'agraïment: "gràcies, Barcelona, la ciutat que ens va acollir, on ha nascut la meva filla, on he pogut desenvolupar la carrera teatral".

Marta Galán ha dedicat el premi a tots els col·laboradors de les dramatúrgies complexes, de mediació, sovint amb col·lectius invisibilitzats, com els educadors socials que ahir es manifestaven a les portes del Saló de Cent, a la plaça Sant Jaume, per reclamar millors condicions laborals i més seguretat. L'artista visual, Jordi Colomer, demanava a l'Ajuntament que converteixi el dispensari antituberculós, un centre d'arquitectura racionalista que és l'actual CAP del Raval Nord, en un espai dedicat a la multiculturalitat. L'Àliga de Barcelona tancava una cerimònia de dues hores en què s'ha donat veu a tots els guardonats i a l'extraordinari talent de la cantant mallorquina Maria Hein.