Cela, únic estel de la constel·lació castellana, s’instal·là a Palma el 1955 i va fer a l’Ajuntament aquella conferència una mica mística sobre Palma, cuerpo vivo. Tot d’una se situa com a “far” de la literatura a Ciutat en ser nomenat president dels premis Ciutat de Palma pel batle Massanet, i més tard, Fill Adoptiu el 1969, quan era batle Gabriel Alzamora.
El seu lideratge es va reforçar en crear Papeles de Son Armadams el 1956 i una tertúlia al seu mateix domicili al carrer Bosc número 1. Des d’allà va posar al servei dels escriptors d’aquí un reclam internacional sobre tot el que es feia a Ciutat. Un dels seus primers sotsdirectors va ser Josep Maria Llompart, que després passà a fer feina per a l’editorial Moll i acabà sent president de l’Obra Cultural Balear. Un exemple de contactes i traspassos entre les “constel·lacions”. Un altre exemple és el de Baltasar Porcel, que va passar a fer feina a Papeles gràcies a Villalonga.
Com assenyala Pilar Arnau a La aportación de Papeles de Son Armadans a la difusión de la literatura catalana en plena dictadura, la publicació va tenir un vessant fonamental: difondre la cultura catalana. Si ens fixam només en els mallorquins, hi trobam les firmes de Moll, Porcel, Ripoll, Jaume Vidal Alcover, Llorenç Moyà, Blai Bonet, Llorenç Villalonga, Llompart i Viñas. Mallorca, Palma, convertidaen centre neuràlgic de la cultura lliure, on varen tenir cabuda els escriptors exiliats, les altres llengües d’Espanya i els artistes i autors internacionals. Per no parlar de Las Conversaciones Poéticas, organitzades també per Cela, i El Coloquio Internacional de Novela, que varen tenir lloc a Formentor.
Una de les altres constel·lacions, la catalana, girava entorn de Francesc de Borja Moll, ja que va mantenir la flama de la cultura catalana després de la Guerra Civil, a través de la feina del Diccionari i amb la fundació de l’Obra Cultural Balear. També intentà el 1952, abans dels Papeles de Cela, una revista literària que es diria Raixa, però després de sortir el primer exemplar va ser prohibida, malgrat que alguns, com Llorenç Villalonga, li varen donar suport. Finalment, va poder reprendre la seva tasca en forma d’editorial.
Miquel Forteza i Pinya va ser el primer president de l’Obra Cultural Balear i persona de molta confiança de Moll. Forteza era molt conegut a Ciutat pel seu llibre Els descendents dels jueus conversos a Mallorca, llibre que va deixar clara la indigna conducta que havia tingut durant centenars d’anys la societat benestant envers els anomenats xuetes. També era conegut pel seu passat com a enginyer de carreteres i per ser germà de Guillem i Bartomeu, persones destacades, especialment l’arquitecte Guillem. En la seva tasca estava acompanyat per Joan Pons i Marquès, i altres de més joves com Josep M. Llompart, Bernat Vidal, Llorenç Capellà i Antònia Vicens.
Un dels debats públics que es feren populars va ser provocat pel llibre que publicà Miquel Forteza amb el nom d’Els descendents dels jueus conversos de Mallorca. Aquest debat va enfrontar les dues parts en els diaris de Ciutat amb la participació de rellevants personalitats (com queda reflectit a La raó i el meu dret de Jaume Pomar). Un dels intervinents va ser Josep Zaforteza, que ja havia protagonitzat un debat lingüístic molt conegut amb F. B. Moll sobre les diferències entre el català i el mallorquí. Zaforteza, advocat de confiança de Llorenç Villalonga i el seu mentor en temes jurídics i depositari i hereu del seu llegat com a escriptor, utilitzà en aquell debat el pseudònim de Pep Gonella, com s’ha sabut ara fa poc temps, i que donà nom als gonellistes, defensors del mallorquí com a llengua independent del català.