Els centres de creació, la cuina de les arts escèniques a les Balears

PalmaEra l’any 2008 quan els membres de la companyia mallorquina Res de res arribaren a Mallorca, després d’una etapa a Barcelona, i es trobaren amb una realitat que, de tan òbvia i evident com era, ni els havia passat pel cap: no tenien un lloc on desenvolupar els seus projectes. “En aquell moment tu explicaves que volies obrir un centre de creació i la gent no t’entenia”, explica Marta Barceló, que està al capdavant del Centre d’Investigació Escènica, el C.IN.E. de Sineu. “Per sort, vàrem trobar un espai i ens vàrem posar a adaptar-lo a les nostres necessitats. Inicialment havia de ser per a la nostra companyia i ja està, però tot d’una vàrem veure que era absurd: feien falta espais per a la creació d’altres companyies i artistes, espais que tinguessin un pla sòlid i xarxa de contactes, que oferissin possibilitats i oportunitats per al desenvolupament de projectes”. Quinze anys després, el C.IN.E. es manté obert de cap a cap d’any i són nombroses les companyies que hi han passat i, a més d’un espai on fer-hi feina, han trobat assessorament i acompanyament tant a l’hora de crear com a l’hora de produir i donar difusió a les seves obres.

El procés de creació

En aquests moments hi ha almanco una desena d’espais arreu de Mallorca que ofereixen la possibilitat de desenvolupar-hi una residència al voltant de les arts escèniques, de diferents tipologies i amb distints condicionants. “Jo ara fa un any que he tornat de viure de Barcelona i m’han sorprès molt les dinàmiques de residències, la cultura que hi ha aquí respecte d’aquests processos: és un punt molt positiu, que existeixi aquesta xarxa; facilita molt la tasca de crear un projecte i fer-lo circular”. Així ho explica Maria Garalve, actriu que es troba ara mateix en el procés de desenvolupament d’un monòleg titulat La mala dona’. Ha fet ja dos processos de creació artística i en té encara dos per endavant. “Primer vaig passar dues setmanes a Sa Talaia, a Santanyí, on em vaig dedicar bàsicament a escriure i veure les necessitats que tenia l’obra. Després, al Teatre del Mar, ens vàrem centrar en un acte i vàrem començar a fer proves amb els llums, l’escenografia, el codi de vestuari… I, després, vàrem poder fer una primera mostra de la peça amb públic, cosa que ens va servir per veure què funcionava i què no, i per rebre també moltes opinions”. Tant el Teatre del Mar com Sa Talaia són dos dels nou centres que actualment col·laboren amb la Xarxa de Centres de Creació impulsada des del teatre Principal de Palma.

L’impuls del Principal

Aquesta temporada seran més de 30 els projectes artístics que es desenvoluparan en un moment o un altre en algun dels centres de creació amb què col·labora el teatre Principal de Palma: n’hi haurà de musicals, com la residència d’investigació de música contemporània que iniciarà a finals de mes el compositor Antoni Mairata a Cas Músic; de dansa, com el projecte Y este es mi cuerpo, amb què Concha Vidal passarà pel Teatre Sans; i de teatre infantil, com la proposta Rondalletes 0-99, amb què la companyia Centimets Teatre ha fet feina al Teatre del Mar.

D’ençà de l’any 2019, han estat més d’un centenar els projectes que han passat pels diferents espais amb què col·labora el teatre Principal. Actualment són nou i, a banda dels ja esmentats, en formen part el C.IN.E. de Sineu; Eima, a Maria de la Salut; Sa Talaia, a Santanyí; Suralita, a Manacor, i Casa Planas i El Tub, a Palma. “Aquesta xarxa d’espais de creació permet, entre altres coses, descentralitzar la cultura”, explica Pep Ramon Cerdà, director del teatre Principal de Palma, “perquè molts d’aquests centres són a la Part Forana”. Això possibilita, a més, que hi hagi una connexió i un vincle entre les companyies, els projectes i l’entorn de què formen part. “Moltes vegades hi ha una interacció amb el context i és habitual que, al final de la residència, s’organitzin mostres per compartir el procés de creació”, com destaca Cerdà, “tot i que cada centre les planteja a la seva manera. L’acompanyament es fa en aquests espais, que depèn de les necessitats de cada projecte, és un aprenentatge molt important per a les companyies. N’hi ha moltes que són emergents i no saben, per exemple, com adaptar la seva feina al circuit i al mercat. Aquests espais de residència també els serveixen per fer madurar els projectes professionals”, sintetitza.

Si bé els preus de tot allò que inclouen les residències del Principal es pressuposten de manera homogènia, cada espai de creació té la seva manera de funcionar. “La intenció és que els mateixos centres s’especialitzin i, així, qui opta a la residència pot triar aquell que s’ajusta més a les seves necessitats. Per triar-los, feim una convocatòria oberta i un procés de selecció conjunta: ens reunim amb cada centre i valoram quins han de ser els projectes que passin per les residències amb la marca del Principal”, afegeix l’actual director del teatre Principal de Palma. El requisit comú per accedir al programa de residències del Principal, això sí, és que les companyies o els artistes tinguin la residència o hagin nascut a les Balears. Alguns centres, però, ofereixen els seus propis programes de residència oberts a companyies d’arreu de l’Estat, amb projectes d’intercanvi amb centres de la Península o fins i tot d’internacionals.

Centres oberts al món

És el cas d’Eima, centre que n’ofereix des de l’any 2018 i per on enguany passaran 14 projectes. A més, tenen un programa d’intercanvi amb centres del País Basc, Galícia i Catalunya, com el tenen també a Suralita, a Manacor, des d’on les músiques Joana Gomila i Laia Vallès impulsen, entre d’altres, quatre programes de residència en col·laboració amb el centre Copons, ubicat a Barcelona. “La connexió amb altres centres és positiva no només per a les companyies que tenen la possibilitat de sortir i conèixer altres espais”, explica Marta Barceló, del C.IN.E. de Sineu –on des de fa anys col·laboren amb diferents centres de creació de fora de l’Estat–, “sinó per als mateixos centres. Et permet obrir la xarxa de contactes i ampliar coneixements i experiències: és una manera d’eixamplar el món per a tots”. De fet, ja fa un temps que varen dur aquesta aposta pels intercanvis internacionals una passa més enllà amb la creació d’Island Connect, una plataforma de col·laboració entre diferents espais de creació que allò que tenen en comú és que estan ubicats en una illa, com són els casos del centre Birca, ubicat a l’illa danesa de Bornholm, i el Domino, situat a Cres, a Croàcia.

Generar aquestes sinergies des del centre ubicat a Sineu, que va ser inaugurat el 2016, no hauria estat possible sense la implicació institucional. “Quan vàrem començar, no teníem cap tipus de suport, no hi havia cap línia d’ajuda i, per finançar-nos, allò que fèiem era cobrar una quota a les companyies que venien a fer una residència”, explica Barceló. “Ara, en canvi, no només podem oferir assessorament i allotjament, sinó que en el cas de les residències que feim en col·laboració amb el Principal són les companyies les que reben un suport econòmic durant el seu procés”. El mes d’abril passat es va tancar la convocatòria de subvencions per donar suport als centres de creació artística de les Balears durant el 2023 de l’Institut d’Estudis Baleàrics, amb un crèdit total assignat de 150.000 euros i un màxim per sol·licitant de 30.000 €. L’any passat varen ser un total de 12 els centres que s’hi varen presentar.

El final del procés

Són nombrosos els creadors que ja han estrenat alguna de les peces després de passar per un o diversos espais de creació de les Balears en els darrers anys. Ho va fer la companyia Baal amb l’espectacle Ginoide, desenvolupat parcialment al centre Eima; com ho va fer, també, Clara Ingold, després de passar pel Teatre Sans amb la peça Peajes, el seu primer monòleg musical i de comèdia. Més recentment ha estat el cas de l’obra Pell de sargantana: es va estrenar el 12 d’abril amb dues funcions amb les entrades exhaurides al teatre Principal. El procés de creació d’aquest espectacle havia començat dos anys abans, amb una residència de l’autor, l’actor Àlex Tejedor, al centre de creació de Sa Talaia. “Encoratjat per Jeroni Obrador, al capdavant d’aquest espai, em vaig animar a escriure un text que inicialment partia d’una sèrie d’imatges entre les quals hi havia una cadira de rodes i una dona”, explica Tejedor, “i que va esdevenir un thriller gràcies a l’ajuda del mateix Jeroni i també de Rodo Gener; i de l’assessorament de l’actor i dramaturg català Enric Ases, que vaig poder rebre per videoconferència mentre feia la residència”. Dels gairebé tres mesos que hi va passar, en va extreure una primera versió d’un text que el pròxim 27 de maig presentaran en format llibre editat per Documenta Balear. “Després tenim previstes moltes funcions”, explica Tejedor, més que satisfet, “però encara no puc dir ni dates ni llocs. Si tot va bé, farem gira per les Balears i també per la Península”.