Deia Albert Camus que "en un món injust o indiferent, l'home pot salvar-se ell i salvar els altres fent servir la sinceritat més clara i la paraula més justa". Aquesta és la reflexió que pretén El malentès , obra que, gràcies a la celebració del centenari del naixement del premi Nobel francès, es representa al teatre Principal de Palma fins al proper cap de setmana.
El director, Andrés Lima
El que més sorprèn d'aquest muntatge és el nom de qui l'encapçala, el director madrileny Andrés Lima, realitzador d'obres tan reconegudes amb la recentment dissolta companyia teatral Animalario com la guardonada Marat-Sade i El montaplatos . Aterra al Principal amb un encàrrec sota el braç, l'obligat homenatge al centenari d'Albert Camus. Beneïdes siguin les celebracions, centenari i el que sigui. L'única condició per fer-se càrrec del muntatge era fer-ho amb un repartiment i equip tècnic locals. Així, els protagonistes elegits per Andrés Lima són Catalina Inés Florit, Albert Mèlich, Mercè Sancho de la Jordana, Apolonia Serra i Rosa Serra, l'ajudant de direcció Joan Fullana i Jaume Manresa per compondre'n la música original.
Dues novetats
Per començar, dues novetats. La primera: el pati de butaques de la sala petita del teatre Principal dividit en dos i al centre, l'escenari, una trinxa on transcorre l'acció i els espectadors, com si es tractàs d'un jurat popular, estan situats com per donar el veredicte sobre el que succeirà al llarg de la propera hora i mitja, si fa o no fa. El que no està gaire clar és si tots els espectadors poden veure l'obra en les mateixes condicions, bàsicament pel moviment d'una sèrie de pantalles mig transparents que van dividint l'escenari, amb una funció més estètica que dramàtica. Estèticament no queda malament i fins i tot dóna fluïdesa als esdeveniments. La segona novetat: el canvi del criat per una criada, que no té gaire importància argumental, però ajuda a la dramatúrgia amb aquesta mena de dansa macabra del personatge que augmenta el punt de follia de l'obra.
No es tracta d'una obra fàcil, sobretot per la duresa del plantejament, la mort d'un fill a mans de la mare i de la germana, com també la personalitat de les dues protagonistes, mare i filla, que en el seu codi moral l'únic fi és la mort. Hi havia dues opcions per encarar El malentès : el primer, mitjançant aquest punt de follia de què parlava; el segon, una reflexió molt més pausada sobre la vida i la mort, sobre ètica i condició humana. Lima ha optat pel primer i les sortides de to, sobretot de la mare, justifiquen un comportament que va més enllà d'una trabucada existencial. I crec que no es tractava d'això, però en qualsevol cas estam davant d'un espectacle treballat, que segurament ha enriquit més els actors que el públic.