El cementiri de Montcada, on hi ha víctimes de la rereguarda republicana, s'integra a la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica
S'hi col·locaran cinc punts informatius i es resignificarà el panteó carlista i el dels militars de la Mestrança d'Artilleria
BarcelonaEl cementiri de Montcada i Reixac s’integrarà com a espai de memòria dins de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. En aquest cementiri del Vallès Occidental s'hi van enterrar víctimes de la violència de la rereguarda republicana. Fins que la Generalitat no va recuperar el control de l'ordre públic, després dels Fets de Maig de 1937, els comitès revolucionaris van matar sense judici previ capellans, persones considerades de dretes, propietaris, capatassos... A vegades va ser per motius ideològics i a vegades personals, perquè també hi va haver revenges. Sovint els assassinats es produïen a l'Arrabassada i s'enterraven les víctimes al cementiri de Montcada. Entre el 19 de juliol del 1936 i el maig del 1937 s’hi van enterrar unes 1.200 víctimes.
La senyalització del cementiri inclourà cinc punts informatius: un plafó panoràmic a la paret exterior que oferirà una visió general; un plafó específic a l’espai de la fossa; un altre al mausoleu dedicat als veïns assassinats a la rereguarda, i dues plaques que resignificaran el panteó carlista i el panteó dels militars de la Mestrança d’Artilleria. De moment, però, no se sap ni què diran ni com seran aquestes plaques, perquè la informació no es farà pública fins a l'octubre, durant el cicle de memòria que organitza l'Ajuntament de Montcada i Reixac.
L'octubre de l'any passat es va presentar un estudi tècnic que documenta la fossa. L’informe, encarregat pel departament de Justícia i Qualitat Democràtica a través de la direcció general de Memòria Democràtica, el va elaborar Oriol Dueñas, professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona.
La tercera vegada que s'investiga la fossa
La fossa del cementiri inicialment estava situada a la part esquerra de l’entrada, però l’acumulació de cadàvers va motivar que el 18 de desembre del 1936 el ple municipal acordés obrir una nova fossa comuna. L'estudi de la direcció general de Memòria Democràtica va posar noms i cognoms a 164 de les 700 persones que queden inhumades a la fossa sense identificar. És la tercera vegada que s'investiguen els morts de Montcada. La Generalitat republicana, en plena Guerra Civil, ja va iniciar una primera exhumació.
Més endavant, entre l'abril i el juliol del 1940, les autoritats franquistes van reprendre les actuacions d'exhumació i van recuperar 748 cossos. Els noms de les persones identificades van ser referenciats a la Causa General.