Un cabaret femení reviu la Barcelona dels anys 20

BarcelonaL’actriu Maria Molins i la pianista Bárbara Granados van coincidir fa cinc anys als escenaris i van descobrir que tenien un anhel compartit: difuminar els límits de la música i el teatre per fusionar-los en una nova criatura escènica. D’aquell desig n’ha nascut CabaretA, un espectacle creat i protagonitzat per les dues artistes que es pot veure des d’aquest dimecres i fins al 30 de juliol a la Sala Muntaner i que forma part del festival Grec.

El muntatge està dirigit per Joan Maria Segura, però l’empremta de les dones en constitueix l’essència. “És un cabaret femení, de protesta i amb comèdia”, resumeix Molins. Les creadores aborden temes com el procés independentista, la precarietat laboral i artística i la hipocresia a internet. També fan broma de qüestions que els toquen directament, com la salut i les teràpies. Granados, que feia tres anys que estava fora dels escenaris per culpa d’un càncer, explica que CabaretA li ha servit “per sortir del forat”. “He escrit cançons ficant-me amb la gent que em deia que havia de tenir pensaments positius per curar-me”, apunta.

Tot i que l’obra beu de l’actualitat, amb CabaretA les dues artistes han volgut ressuscitar, segons Molins, “la Barcelona canalla dels anys 20 i 30”. Per això la Sala Muntaner es transformarà en un cabaret incorporant taules per als espectadors i acollirà picades d’ullet a artistes com Maria Aurèlia Capmany, Guillermina Motta i Ángel Pavlovsky. A més, Molins farà un número de cabaret tradicional pensat per retre un homenatge al Paral·lel. L’actriu es posarà a la pell d’un personatge “amb moltes picors” i baixarà de l’escenari per asseure’s a la falda d’algú del públic.

L’actor Miquel Malirach i el músic Dick Them acompanyaran les dues artistes en aquesta aventura farcida d’ironia, frescor i propostes trencadores. Entre les més arriscades hi ha una escena d’ El mercader de Venècia de Shakespeare recitada a ritme de blues i un personatge de Mercè Rodoreda cantant cuplets en un bar del Raval. La música de l’espectacle també està pensada per sortir dels esquemes. Granados interpretarà Non, je ne regrette rien d’Edith Piaf amb un theremin, un dels primers instruments electrònics de la història, i farà sonar una cançó de bressol mitjançant copes de vidre.