El Barril escriptor, en 5 llibres
Guanyador del premis Ramon Llull i Sant Joan de novel·la, va ser autor d'una vintena de llibres, com ara 'Un submarí a les estovalles' i '100 contres morals'
13/12/2014
BarcelonaJoan Barril sempre va vincular la seva trajectòria a la literatura, tant des de la seva faceta de periodista, fent-li especial atenció en els seus articles i als programes de ràdio com el 'Cafè de la República' o el televisiu 'L'illa del tresor', com especialment des del programa televisiu 'Qwerty' i l'editorial que va cofundar, Barril i Barral. Paral·lelament va desenvolupar una carrera d'escriptor que va ser reconeguda amb diversos premis. Aquests són 5 dels seus llibres essencials.
- 1988: 'Un submarí a les estovalles' (La Campana): va ser la seva primera novel·la i la guanyadora del Premi Pere Quart d’humor i sàtira. Explica la història d'en Rachid, un emigrant marroquí que, cansat de viure a París, vol tornar al seu país per convertir-se en atleta, però es queda pel camí, a la Barcelona preolímpica, perquè li roben tot l'equipatge. Ignasi P. Ferré va convertir la novel·la en pel·lícula el 1991, amb Dine Souli, Ariandna Gil i Rosa Maria Sardà.
- 1998: 'Parada obligatòria' (Planeta): Aquesta obra va guanyar el Ramon Llull. Planteja la necessitat d'aturar-se per replantejar-se la vida, reflexiona sobre la maduresa i el pas del temps, arran d'un accident de trànsit que pateix un home, que l'obliga a estar immobilitzat. El protagonista és un professor d’economia d'èxit, fill d'una època que s'encaminava cap a la bombolla i la crisi de valors posterior.
- 1998: 'Tots els ports es diuen Helena' (Edicions 62): Una novel·la juvenil d'amor, de creixement i de reflexió sobre els valors i les misèries que fan que Europa s'uneixi o es desintegri. En Guillem, un noi de dotze anys, emprendrà un viatge al cor d'Europa, de Rotterdam al Mar Negre, amb el nòvio de la seva mare. Va rebre el premi Ramon Muntaner i el de la crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil.
- 2008: '100 contes morals' (Amsterdam): 100 contes per abans d'anar a dormir. Combina la seva traça d'articulista i la màgia costumista i trapella. Parla, com si fos una faula moralitzant, d'homes i dones que s'estimen, se separen, s'amaguen, es recorden... La seva filosofia vital també la va deixar escrita en llibres de narracions 'Sobre l’amor' (2007), 'Sobre la distància' (2008), 'Sobre els plaers' (2009) i 'Sobre la felicitat' (2013). I fins i tot en 'Condició de pare' (1997).
- 2010: 'Les terres promeses' (Edicions 62): Un fresc del segle XX. Es considera l'obra de maduresa de l'autor. Va guanyar el Premi Sant Joan. Explica la història d'un barceloní que es guanya la vida blanquejant diners i queda atrapat en el que havia de ser el seu últim encàrrec. La narració s'entrellaça amb la història situada en la Cuba prerevolucionària i mostra una revolució col·lectiva. Una reivindicació del dret a canviar i sobre com cadascú ha de decidir si s'implica en la societat i com. El seu últim llibre va ser 'Caçador d'ombres' (2012).