Pere Noguera, poeta del fang i la matèria

La Bisbal d'EmpordàPere Noguera (la Bisbal d'Empordà, 1941) és una de les veus més sòlides i genuïnes de l’art contemporani català. Exponent cabdal de l’arte povera i el land art, ha construït al llarg de més de cinquanta anys de trajectòria una obra fidel als materials humils, com l’aigua, el fang o el ferro, desplegant sempre un discurs poètic sobre la matèria, la memòria, la identitat, el paisatge i el pas del temps. Profundament arrelat a la seva ciutat natal, capital de la tradició terrissera catalana, Noguera estrena al Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal l’exposició-instal·lació Paisatge. Pols d’argila, que es pot visitar fins al 26 d’octubre.

La mostra s’inscriu dins de l’Any Pere Noguera, una iniciativa coral que recorre diversos espais culturals del país per reivindicar la singularitat i la diversitat de l’artista. El cicle va començar a la Filmoteca de Catalunya amb una exhibició de la producció audiovisual del creador, pioner en la incorporació de la fotocòpia, l’arxiu, el ready-made i el film footage. L'any continua amb una nova exposició a la Fundació Vila Casas de Palafrugell i acabarà al Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona amb una retrospectiva al juny.

Noguera és cèlebre per les enfangades, que recobreixen de fang objectes quotidians com cotxes, peces de roba o televisions, per constatar-ne procés d’assecatges, les esquerdes i el deteriorament. La peça Paisatge. Pols d’Argila presentada a la Bisbal manté les línies mestres d’aquesta estètica orgànica: instal·lada a la sala d’exposicions temporals del Terracotta, en un espai diàfan de rajola cuita, mostra una taula de ping-pong coberta de pols d’argila, amb dues boles del món al damunt, i fragments de rajoles trencades escampades per un terra també terrós. Tot plegat dibuixa una postal geopolítica sobre un món que s’esmicola, es trenca i s’embruta, però, alhora, encara conserva l’esperança perquè, com l’argila, amb aigua i destresa, les esquerdes puguin recosir-se.

Més enllà de la pura matèria

“La matèria no és només matèria”, sentencia l’artista, que continua: “L’argila permet fer atenció, contemplar els processos, és una manera d’investigar allò que ens envolta. I ara, a diferència d’abans, sabem que els forats que fem a la terra no es poden omplir de qualsevol manera. El fang també parla de límits, de fragilitat, del que som i del que volem ser”, argumenta Pere Noguera.

En les peces de Pere Noguera la matèria és indissociable de la forma. Parla, doncs, de les arrels i els orígens: tant en el sentit literal –perquè justament en l’argila creixen les arrels dels arbres– com en el sentit simbòlic, ja que, en el treball manual del fang ressona tot el passat industrial i artesanal de l’evolució humana. Així ho explica Xavier Rocas, director del museu i autor dels textos de l’exposició: “L’art de Noguera és una resposta a la necessitat de preservar les arrels i recordar constantment d’on venim i qui som per tal de mantenir i afermar el nostre sentit de pertinença”.

I el sentit de pertinença de Pere Noguera amb la Bisbal i el Terracotta Museu és del tot natural, ja que va ser-ne director entre 1996 i 2007, i moltes de les seves obres formen part del fons. De fet, amb motiu de l’exposició, el museu ha reeditat el llibre Terrissa de la Bisbal. L’argila com a matèria, el procés d’elaboració com a pràctica, un títol publicat originàriament el 1978, nascut del contacte directe de Noguera amb tallers i obradors de la ciutat, descatalogat des de fa temps. Igualment, les quatre institucions implicades en l’Any Pere Noguera preparen un llibre conjunt per a la pròxima tardor a tall de compendi d’aquest curs de commemoració.