Ana de Armas i Keanu Reeves, cara a cara

A Ballerina, Ana de Armas és Eve Macarro, l’assassina amb dots per al ballet que apareixia, breument, a l'inici de John Wick 3. Parabellum. No és el primer cop que l'actriu se submergeix en un univers de ficció fèrriament definit: a Sense temps per morir, l'últim film de James Bond, encarnava una agent de la CIA que executava piruetes letals enfundada en un elegant vestit de nit, una aparició que segurament va influir molt en la seva participació en la saga d'acció més influent de l'última dècada. És un misteri, doncs, que la vibrant energia amb què l'actriu dominava les seves escenes d'aquell film estigui a Ballerina asfixiada sota el pes sufocant d'un llegat que no sembla confiar del tot en desviar-se del que li ha proporcionat el seu èxit.

Només així s'entén la insistent presència de Keanu Reeves en l'últim terç del film, així com l'excessiu metratge que la pel·lícula dedica a reiterar i ampliar detalls específics de la intricada mitologia de la saga. Per això és interessant la manera en què De Armas busca el seu espai en aquesta rígida estructura: la imponent presència de l'actriu no es deu tant als seus dots físics com a la seva mal·leabilitat i convicció com a heroïna d'acció. Així, les millors set pieces d'aquest film irregular i decebedor són les que impliquen manegar algun artefacte inesperat (un llançaflames, granades en un combat cos a cos) o que situen la protagonista en contextos insòlits com la fantàstica seqüència del poble de muntanya.