Art
Cultura19/09/2021

Alice Neel: surt de l'ombra la pintora feminista, roja i escandalosa

Arriba al Museu Guggenheim de Bilbao una retrospectiva de l'artista amb prop d'un centenar d'obres

BilbaoLa pintora nord-americana Alice Neel (1900-1984) està considerada avui com un valor segur del mercat de l’art, una artista bluechip, una categoria reservada als grans noms moderns i contemporanis com Picasso, Basquiat, Warhol, Gerard Richter, Damien Hirst, Yayoi Kusama i Keith Haring. Com tots ells, Neel també assoleix preus milionaris al mercat de l’art: una natura morta titulada La sala d’espera del Dr Finger va fer el rècord de la seva obra al maig a la sala Christie’s de Nova York després de ser adjudicada per tres milions d’euros. Però no sempre va ser així.

La seva trajectòria de sis dècades va transcórrer sobretot a l’ombra i va estar plena de moments molt difícils. El reconeixement li va arribar als anys 70, quan el moviment feminista la va reivindicar com un referent, al mateix temps que el Museu Whitney li dedicava la primera retrospectiva. Així mateix, la retrospectiva que li va dedicar el Metropolitan, que ara es pot veure al Museu Guggenheim de Bilbao fins al 6 de febrer del 2022, és una fita més per fer arribar al gran públic el llegat de Neel, que està considerada una de les grans artistes del segle XX i, en especial, una de les grans retratistes.

Cargando
No hay anuncios

Per al director del Guggenheim de Bilbao, Juan Ignacio Vidarte, l’obra de Neel és un exemple de “valentia, perseverança i voluntat”. Per a Lucía Aguirre, conservadora del museu i comissària de la mostra juntament amb la conservadora del Metropolitan Kelly Baum, en els seus retrats hi conviuen “la cruesa i la delicadesa”. “Alice Neel va ser un animal polític de cap a peus, una humanista radical”, diu Baum al catàleg. Una mostra del seu compromís es troba en les pintures que va fer de manifestacions, com Els nazis assassinen els jueus (1936), un retrat del Che mort, fet a partir d'una fotografia, i el de la gran sindicalista i activista comunista Elle Reeve Bloor, anomenada la Mare Bloor, també morta.

Cargando
No hay anuncios

La mostra porta per títol Alice Neel: les persones primer, en referència a una cita de l’artista, i compta amb el patrocini d’Iberdrola. Alice Neel ho va donar tot per l’art, amb una força que la va ajudar a superar la mort de la seva primera filla i a resignar-se al fet que el seu primer marit, d’una família cubana, s’emportés la segona. Més endavant, un amant alcohòlic i drogoaddicte va cremar més de cinquanta pintures seves i centenars de dibuixos i objectes personals. Amb els altres dos fills que va tenir, va haver de viure gràcies als subsidis públics en un petit apartament on tenia l’estudi. Quan va morir hi van trobar 300 pintures. “Acostumava a treballar a la nit quan els nens dormien. Era una artista, més que cap altra cosa. Si decideixes que tindràs nens i deixes de pintar durant el temps que els cries, ho deixes per sempre. O, si no ho fas, et converteixes simplement en una diletant. La pintura ha de ser una cosa constant”, va dir Alice Neel. “Pinto per intentar revelar la lluita, la tragèdia, i la joia de viure”, va afirmar també, com un manifest. 

Cargando
No hay anuncios

La mostra inclou 98 obres, entre pintures i dibuixos, entre les quals destaquen els retrats, que són pertorbadors, tètrics, melancòlics, escrutadors, dolços, compassius, i tots estan impregnats d’una singular pàtina de celebració de la vida. Els models provenen del seu cercle íntim i el seu entorn: va immortalitzar els seus fills, amics i amants, entre els quals hi ha dones embarassades i mares joves aclaparades per la maternitat com ho havia sigut ella mateixa. Entre elles queda gravada a la memòria els ulls esbatanats de la seva jove, que també era la seva ajudant. També homes i dones humils i activistes del Harlem hispà de Nova York, del qual va ser un altaveu. Una de les fites de l'exposició és el retrat de James Hunter, un recluta negre de qui va pintar el rostre i va deixar tot el cos esbossat, un símbol de com la guerra havia avortat la possibilitat d'acabar el quadre.

Alice Neel es definia com "una col·leccionista d'ànimes", I com a mostra del seu caràcter i la seva gosadia, es pot veure un autoretrat que es va fer nua als 80 anys. “Si en alguna cosa va ser trencadora i controvertida és en com va tractar el nu i la sexualitat femenins”, diu Aguirre. “Tota la vida de Neel va estar marcada per eleccions inconformistes”, diu Meredith A. Brown al catàleg, i Baum apunta que els seus temes es corresponen amb l’etiqueta de “feminisme escandalós” de Jacqueline Rose.

Cargando
No hay anuncios

En els retrats també hi ha alguns artistes i intel·lectuals, com Andy Warhol, i una misteriosa dona anomenada Elenka que podria ser la cineasta Maya Deren. Fins i tot membres de la comunitat LGTBIQ de Nova York, com Jackie Curtis, el protagonista de la cançó de Lou Reed Walk on the wild side. “Encara que va morir sense ser-ne conscient, els seus retrats de la dècada de 1970 deixen constància d’una generació de joves homosexuals abans que patissin els estralls de la sida”, conclou un altre dels autors del catàleg, Randall Griffey.