Així serà el futur 'hub' audiovisual de les Tres Xemeneies

Sant Adrià del Besòs / BarcelonaPrimera escenificació de l'impuls del govern socialista al projecte de la Catalunya Media City, el hub que aspira a ser un referent europeu en el sector audiovisual, digital i dels videojocs, situat a l'edifici de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. El president Salvador Illa –acompanyat dels consellers de Presidència, Territori, Recerca i Cultura, un nodrit grup d'alcaldes de l’àrea del Besòs i representants del sector audiovisual i universitari– ha visitat aquest dissabte un espai emblemàtic que la ciutadania va poder descobrir gràcies a la Biennal Manifesta i ja no podrà tornar a trepitjar fins a finals del 2028, quan es preveu que estigui en funcionament la icònica nau de turbines de l'antiga central tèrmica convertida en un macroespai de 22.600 m² que es destinarà a la producció, la recerca, la formació, el foment empresarial i l'exhibició audiovisual.

Les dimensions de les instal·lacions són espectaculars. Un cop rehabilitades, ampliades i equipades, aquí hi haurà platós, auditoris, estudis de gravació, biblioteca, sales de muntatge... L'espai més gran arriba a tenir 5.600 m², una alçada de 17 metres i capacitat per a 4.000 persones, i es preveu que serveixi per a projeccions immersives, e-sports o formats híbrids entre art i tecnologia. La inversió prevista és de 70,8 milions d'euros. Per a Salvador Illa, el projecte "és un acte d’afirmació de la identitat catalana, que es projecta al món a través de la indústria audiovisual, i per tant és un acte d’obertura i d’ambició d'un país que se sap amb potència, capacitat i ganes de tenir un paper en una Europa que s'ha d'enfortir". "En aquest espai et sents cridat a fer coses grans", assegurava.

Si a les Tres Xemeneies es concentrarà l’epicentre del hub d'innovació, a 30 quilòmetres, al Parc Audiovisual de Terrassa, hi haurà els telers de la maquinària: s'hi construiran dos platós de grans dimensions –de 1.000 m² i 2.200 m², el més gran de Catalunya– que han d'acollir rodatges de cinema i ficcions de gran format. En aquest cas la inversió serà de 13 milions d'euros, i es preveu que les obres s'allarguin del 2026 al 2028.

Presidència ho liderarà

L’impuls es tradueix en la creació d’una comissió mixta formada per la Generalitat, el Consorci del Besòs i l’Ajuntament de Terrassa, i també s’hi incorpora la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, com a pal de paller de l'audiovisual català. La comissió s'ocuparà d'executar el projecte, que passa a dependre del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i no de Cultura com fins ara, per assenyalar la centralitat i la transversalitat de la iniciativa. Pròximament s'hi hauria de sumar el departament d'Educació i el de Recerca i Universitats, perquè es preveu que aculli entre 2.000 i 2.500 alumnes cada any.

L'any passat es va licitar la primera part del projecte i es va fer un concurs arquitectònic al qual es van presentar 26 empreses. Aquest dissabte s'ha revelat la imatge que tindrà la nau central de l'edifici, que serà rehabilitat i ampliat pels estudis Garcés, De Seta, Bonet i Marvel. Les obres començaran la tardor del 2026. El disseny conservarà els trets patrimonials fonamentals, però hi dibuixarà nous usos funcionals, a més d'obrir l'espai cap al mar, com un balcó que mira Barcelona i el Maresme.

Un acte de continuïtat

El projecte de la Catalunya Media City va néixer el 2021 durant el govern de Pere Aragonès, que aquest dissabte al matí també era a l'acte juntament amb l'exconsellera de Cultura, Natàlia Garriga. Illa els ha agraït la feina feta i ha afirmat que la seva feina serà "de continuïtat" –"No hem hagut de canviar ni una coma"– i "de cooperació" entre administracions, governs i territoris, també entre iniciativa público-privada. La idea inicial d'Aragonès ja era que l'audiovisual i la cultura digital –amb la qual Barcelona té un gran prestigi internacional– es podien convertir en un camp estratègic per posicionar el país i impulsar la creació en català. L'audiovisual català és un sector a l'alça: representa el 3% del PIB (8.636 milions d’euros), reuneix 4.161 empreses i dona feina a 41.866 persones.

La iniciativa també servirà per redissenyar el front marítim de Sant Adrià. El pla urbanístic es va aprovar el 2023, i preveu la transformació de 32 hectàrees que, a més del hub, inclouran un parc urbà, habitatge (el 40% del qual protegit) i altres activitats econòmiques. Les obres d'urbanització començaran el primer semestre del 2027.

El projecte arquitectònic de Garcés, De Seta, Bonet i Marvel

"Amb la Catalunya Media City sembla que hi hagi una nova revolució dels centres culturals"

La rehabilitació de la nau de turbines de les Tres Xemeneies és un projecte amb prou envergadura per requerir que hi treballin més d'un estudi d'arquitectura. Els guanyadors del concurs, Garcés, De Seta, Bonet Arquitectes (GdSB) i el despatx nord-americà Marvel (també amb seu a Barcelona), comparteixen l'experiència de treballar amb "la preexistència", com diu l'arquitecta Daria de Seta. "Es tracta d'intervenir amb una sensibilitat contemporània però molt atenta al lloc, a la història, i respectuosa amb les traces de la memòria. Aquesta col·laboració ha sigut com si fóssim un sol estudi", explica.

Malgrat els nous usos i l'ampliació, buscaven que l'edifici no perdés un cert aire de ruïna, entre l'arqueologia i la ciència-ficció. "La sala de turbines no és només un edifici singular —afegeix De Seta—, sinó també enigmàtic: un prisma plantat amb les tres xemeneies en un lloc gairebé desèrtic a la vora del mar, al límit de tots aquests municipis".

Per la seva escala, l'antiga central tèrmica de Sant Adrià de Besòs és visible "per terra, mar i aire", tal com diu Jordi Garcés. En canvi, quan un hi entra es troba amb "un món interior que és com un paisatge", descriu De Seta, coneguda juntament amb els seus socis per intervencions com el Palau de Justícia d'Estrasburg. "La part baixa és com una selva de pilars, amb uns forjats molt foradats. És com un món de llums i ombres, al damunt del qual hi ha aquest espai gairebé metafísic que és la sala de turbines, de 150 metres de llargada per 17 d'altura", diu. L'edifici està dividit en tres parts, una per a cadascuna de les turbines i les xemeneies.

L'edifici existent es podia aprofitar, per interès arquitectònic i per sostenibilitat, però calia ampliar l'edifici perquè no s'hi podien encabir espais com els platós. Van proposar dos edificis nous que envolten el que ja existeix: un mòdul en la línia dels que ja hi ha, que serà un centre de recursos, i un altre edifici allargat, més baix, per a sis platós, dos per cadascuna de les tres parts, entre l'edifici i la platja. Aquest últim edifici, quan s'integri en l'entorn gràcies a la vegetació prevista, recordarà un paisatge de dunes.

De produir energia a produir coneixement

Amb l'ampliació, el conjunt de Sant Adrià de Besòs passarà de tenir 22.600 m² a prop de 35.000 m². El pressupost de les obres és d'uns 43 milions d'euros, i està previst que estiguin enllestides el 2028. "M'agrada dir que aquest projecte no té un estil", diu l'arquitecte Esteban de Backer, de l'estudi Marvel. "L'estil és una qüestió que pot ser molt artificiosa, i aquí realment es tracta d'entendre el context i tenir un gran respecte pel que ja hi ha", diu. Per això el centre de recursos, on hi haurà serveiscom la gerència, el restaurant, la biblioteca, la sala d'actes, una altra per a experiències immersives i l'accés a la gran sala de turbines, es mimetitzarà amb el que ja hi ha, tot i que estarà fet amb materials més lleugers i sostenibles.

Sí que tindrà un tret distintiu: estarà embolcallat per una cortina de llums led que il·luminarà la plaça de davant. Amb aquest quart mòdul, que segons De Seta és "el cap pensant del projecte sencer", les xemeneies quedaran situades simètricament al mig del conjunt, mentre que abans quedaven ancorades cap a uns dels costats. "Ens havíem plantejat que l'ampliació tingués més expressivitat, però al final ens vam adonar que el que en tenia més era que et miressis el conjunt i que no t'adonessis que l'han ampliat", diu Guido Hartray, també de Marvel, que recorda treballs anteriors del seu estudi com el St. Ann's Warehouse de Brooklyn, un teatre i un centre comunitari construïts en un antic magatzem de tabac. "Les coses noves se sumen a les que ja hi havia, no les eclipsen", afegeix Anna Bonet.

Una gran sala revolucionària

"Quan es va fer el Centre Georges Pompidou de París, es va passar del museu al centre cultural, el lloc on la gent anava a provar tota mena d'experiències. Ara s'estan produint altres canvis: al hub Catalunya Media City conviuran el laboratori i el gaudi –explica De Seta–. Sembla que hi hagi una nova revolució en el món dels centres culturals. No es tracta només de retornar tot aquest lloc a Sant Adrià, sinó de crear una nova institució en què els habitants i el públic convisquin".

Pel que fa a la sostenibilitat, la coberta de la gran sala de turbines estarà recoberta de plaques fotovoltaiques i s'aprofitarà la inèrcia tèrmica del formigó. L'edifici estarà envoltat per un passatge elevat, i a l'extrem nord hi haurà un gran mirador. "La Catalunya Media City fa de grapa entre dos litorals, entre dos territoris, a una escala regional amb la qual normalment no es comunicava: sempre es parla de Barcelona entre el Llobregat i el Besòs, però aquí de sobte també ens enfoquem cap al Maresme", conclou De Seta.