Les varietats locals, motor de l’agrobiodiversitat

PalmaEn el marc de la Setmana de la biodiversitat cultivada, l’Associació de Varietats Locals va organitzar ahir al centre Flassaders de Palma la jornada L’agrobiodiversitat i les varietats locals amb l’objectiu d’intercanviar experiències sobre la conservació dels recursos fitogenètics.

Les varietats locals són aquelles que han passat de mà en mà, de generació en generació, en un lloc determinat. Han estat seleccionades per la pagesia segons les seves preferències i qualitats i es troben en coevolució amb les condicions ambientals de la zona on es cultiven. Es caracteritzen per la seva heterogeneïtat, fertilitat i alt contingut nutritiu. “Són varietats, des del punt de vista organolèptic, més bones, més adaptades a les condicions ambientals on es troben i, per tant, més resistents”, explica Aina Socies, tècnica de l’associació. Lligada a les varietats locals hi ha tota una cultura oral pagesa, que es troba ara en vies de desaparició per la falta de relleu generacional al camp. “És una feina que no ha estat gens reconeguda ni valorada, vivien d’això i quan s’han jubilat han deixat de fer algunes varietats i s’han perdut”, lamenta Socies.

Conservació

“Necessitam un banc de llavors que en el futur ens permeti recuperar varietats”, subratlla Carme Garau, tècnica de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP) de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. En aquest sentit, Garau recorda que el 60% de les nostres necessitats energètiques es cobreixen amb quatre cultius (blat, blat de moro, arròs i patata) i, per tant, “és molt important mantenir la diversitat d’espècies, també dins les mateixes varietats” per evitar que es perdin cultius i “garantir la seguretat alimentària”.

Tant l’IRFAP com l’Associació de Varietats Locals treballen per conservar les varietats locals de Balears. Destaca especialment la tasca de recuperació de 13 varietats de cereals que s’havien perdut a Mallorca i que, gràcies al banc de llavors del Centre de Recursos Fitogenètics de l’Estat i a la col·laboració de Guillem Llull, pagès de Manacor, s’han aconseguit tornar a sembrar. “És un èxit poder dir que podem comercialitzar varietats de blat mollar, mort, barba, que fa deu anys s’havien perdut”, assenyala Socies.

Actualment l’associació treballa amb 16 finques de particulars que col·laboren en la multiplicació de llavors d’una seixantena de varietats, principalment d’hortalissa i llegums. Faciliten planter o llavor al pagès i després li compren el fruit. Per a l’extracció, la selecció, la neteja i l’assecat de llavors tenen un conveni de col·laboració amb l’Estel Llevant de Manacor, una organització que treballa per a la inserció sociolaboral de persones amb problemes de salut mental. “És una feina molt artesanal, no és fàcil”, assevera Socies. Finalment, conserven les llavors a les instal·lacions que l’associació té a Porreres i les distribueixen a través dels 20 punts de venta que tenen quan n’és temporada.

Situació de l’agrobiodiversitat

“No s’ha fet una prospecció general, no tenim cap indicador de quina és l’agrobiodiversitat a Balears”, reconeix Socies. Amb tot, en els darrers deu anys s’han prospectat moltes varietats. L’IRFAP ha fet molta feina en fruiters, vinya i cítrics i ha identificat, entre d’altres, 35 varietats de cirerers i 80 d’ametlers. “A la vinya tenim una riquesa de varietats excepcional, som l’enveja d’altres comunitats”, destaca Garau.