Els treballadors de Balears, els que fan més hores de l'Estat i dels que menys cobren

PalmaEls treballadors de Balears són els que més hores efectives de feina fan, amb un total de 137,3 hores reals cada mes, molt per damunt de la mitjana estatal, que és de 131,5. Cada empleat illenc, per tant, fa 6 hores més de feina al mes que el conjunt de la població ocupada espanyola.

Aquesta realitat es dóna tant en els treballadors a temps parcial com en aquells que tenen la jornada completa. Els primers, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, treballen 151 hores al mes, mentre que els segons en fan 131,2.

Cap altra comunitat autònoma registra una xifra tan alta d'hores efectives treballades. Madrid i Galícia són les que més s'acosten a Balers, però en ambdós casos els treballadors fan 3 hores menys de feina real.

Tot i que aquest esforç productiu sembla que s'hauria de traduir en una major retribució mensual, no sols no és així, sinó que, com ja és tradició, la mitjana salarial dels balears està per davall de la mitjana estatal. Segons les darreres dades disponibles, publicades aquests dies per l'Institut Nacional d'Estadística i corresponents a l'enquesta de cost laboral del segon trimestre de 2015, un treballador de Balears costa de mitjana a la seva empresa 2.363,71 euros, 230 menys que el que necessiten la majoria d'empreses de l'Estat per pagar els costos d'un empleat (2.591,50 és el cost mitjà estatal).

Si Balears es compara amb les comunitats on els salaris són més alts, la diferència és realment significativa. Madrid, amb 3.088,29 euros de cost salarial mensual, és una vegada més la que millor paga els seus treballadors, seguida com sempre del País Basc, amb 2.967,49 euros, seguida ja a més distància de Catalunya, amb 2.770,62 euros mensuals. Així, per tant, un treballador de Madrid fa feina 4 hores menys al mes que un de Balears i obté un salari que, a efectes de cost per a l'empresa (inclou els costos socials), és 700 euros més elevat.

Mal estructural

Segons la majoria d'experts, aquesta diferència tan espectacular és una característica estructural de l'economia de les Illes atribuïble a l'especialització en el sector dels serveis, amb feines de baixa o mitjana qualificació professional que limiten l'existència de sous més elevats.

De fet, les dades de l'INE agafen com a referència els costos salarials de 2012 per tal de veure si les retribucions han pujat i, en el cas de Balears, no sols no ho han fet, sinó que es troben 1 punt per davall dels costos laborals de fa 3 anys. Dit d'una altra manera, si s'estableix un valor de 100 als salaris de 2012, Balears es troba actualment en 99 punts, malgrat que moltes altres comunitats ja superen la referència amb 3, 4 i 5 punts.

Tot plegat no inclou en cap cas les hores no declarades que, segons han denunciat reiteradament els sindicats i diferents formacions polítiques, en el cas de l'Arxipèlag és especialment habitual en el sector serveis, tant en hostaleria com en diferents tipologies d'empreses que basen la seva activitat en el turisme. Segons els representants dels treballadors, s'obliga molts empleats a fer hores 'en negre', mentre que el contracte de treball recull sovint una jornada a temps parcial.