Socorristes sense mitjans a Cala en Porter
L’Ajuntament d’Alaior encara no ha respost la denúncia d’una banyista que no fou atesa
AlaiorEl servei de socorrisme de Cala en Porter, a Alaior, és qüestionat després d’un episodi que analitza en aquests moments l’Ajuntament. Els fets es remunten al 28 de juny. Una jove estudiant menorquina, Clara Martí, es disposava, amb la seva parella i dos amics, a practicar surf de rem, una activitat que ja havien fet altres vegades. A partir d’aquí, un calvari que continua avui en dia.
Clara Martí relata l’accident explicant que “vaig recolzar-me en unes roques i un grup d’anemones (ortigues de mar) van provocar que la cama començàs a inflar-se. Jo tenia molt de mal, no notava les cames i vaig quedar immobilitzada. En aquell instant ens vam espantar i la meva parella va quedar amb mi. Mentrestant, els altres dos amics s’aproximaren a la platja per cercar ajut”.
Lluny d’acabar-se el succés, la sorpresa arriba quan, “després d’una hora, em va rescatar un turista alemany i el jove que ens va llogar les planxes de surf. Van venir en moto d’aigua. El cas és que la moto dels socorristes estava avariada i es van negar a socórrer-me. Una vegada que vam arribar a Cala en Porter, tinc una imatge a la retina que em posa els pèls de punta: els socorristes estaven asseguts”.
En arribar a l’arena, “van traslladar-me ràpidament a la caseta. Tremolava, hiperventilava i tenia molt de mal. Una sensació com si tingués foc dins la carn. Vaig demanar si tenien algun producte com el vinagre o l’amoníac i no disposaven de res. Ni una manta tèrmica. Ni tan sols aigua. De fet, un amic meu va anar a comprar una botella a un bar pròxim a la platja. No va avisar ni l’ambulància”. A l’hospital Mateu Orfila va rebre les primeres cures i la van advertir que el verí anava penetrant a les capes més profundes de la pell. Després de cinc dies, s’aixecà tota la pell de la cama amb cremades de segon i tercer grau. Clara Martí rep cures diàries i fins que la pell es regeneri no podrà caminar. Les ortigues de mar són comestibles, però a l’estiu, quan crien, són verinoses perquè desprenen PTX, una toxina que damunt la pell crema.
La denúncia
La jove mercadalenca, indignada amb el tracte, vol denunciar aquests fets “simplement perquè no torni a succeir. Que solucionin aquest servei. S’ha de disposar dels mitjans adequats. És increïble que un ajuntament contracti una empresa en aquestes condicions. Simplement surrealista. Juguen amb la vida de la gent. A mi perquè em va impactar a la cama, però no vull ni pensar si hagués estat en el pit o la cara. Què passaria si ara estiguéssim parlant d’una mort?”.
El pare i la parella de Clara Martí van anar a les dependències de la Guàrdia Civil, que considerà que no hi havia delicte penal i el fet no era denunciable. Ella ho té clar: “És una negligència en tota regla. Per denunciar, hauríem d’iniciar un procés judicial i no hi podem fer front. Som estudiant i no puc pagar un procurador i un advocat”.
De tota manera, el que sí ha pogut fer és una instància a l’Ajuntament d’Alaior en què explica tot el que va succeir i els fa responsables, ja que “són ells els que adjudiquen el servei a una empresa que no reuneix uns mínims d’atenció als banyistes”. D’altra banda, Clara Martí reconeix que “he trobat a faltar una simple telefonada d’una persona de l’Ajuntament, només per demanar en quin estat em trobava. Crec que no s’ha actuat amb sensibilitat”.