El repte de regular un element tan subjectiu com essencial: el paisatge

Com és tradicional en el principi del mandat dels equips de govern, els anuncis i els bons propòsits són constants i omplen d'il·lusió tant els qui les formulen com bona part dels qui escolten. En el cas de la protecció del paisatge per llei, novament ens trobam davant un repte atractiu i del tot necessari si es té en compte la situació de Balears, amb un model econòmic depenent de manera pràcticament total del turisme.

Tot i l'enorme quantitat de lleis i normatives que pretenen posar ordre en matèria territorial i marcar un espais per a cada ús, la realitat és que aquesta aspiració només s'ha complert parcialment. La manca de diligència de l'administració en alguns casos, la inexistència d'un model territorial clar que Jaume Matas va voler encetar amb les Directrius d'Ordenació Territorial (DOT) i la complicitat de molts municipis amb els infractors urbanístics han provocat més d'una aberració paisatgística.

El negoci d'uns pocs, en alguns casos, ha sacrificat elements naturals i de futur econòmic per unes illes que viuen fonamentalment de la seva capacitat de seduir els visitants. Per aquest motiu, és benvinguda la intenció d'aportar l'element paisatgístic com a criteri jurídic que pugui modelar les diferents actuacions sobre el territori, i ho és encara més perquè l'equip de la Conselleria té molt clar que també s'ha d'aspirar a una harmonia en el nucli urbà.

No són poques les vegades en què una suposada modernitat ha destruït per complet elements arquitectònics que eren singulars i que marcaven la personalitat d'un poble o ciutat. Per tant, disposar d'una llei que posi en valor aquests elements pot esdevenir un instrument tan útil com han estat els catàlegs patrimonials o les declaracions de Bé d'Interès Cultural, sense les quals actualment el Jonquet de Palma, per exemple, seria un despropòsit amb gran magatzem i amb el talús desfigurat.

Ara caldrà veure la capacitat que tindrà l'administració d'enllestir una norma eficaç, objectiva i aplicable. Un repte gens senzill si es té en compte que el valor del paisatge i la graduació de la seva conservació és un element prou subjectiu. A més, com sempre els interessos dels mateixos governants i dels seus projectes o els heretats poden acabar distorsionant una iniciativa lloable. Sense anar gaire lluny, cal demanar-se si desfigurar la ruralia entre Llucmajor i Campos perquè els cotxes vagin una mica més aviat, com pretén fer el Consell de Mallorca, superaria el filtre d'una llei de paisatge honesta.