Mobilitzacions que han fet història

PalmaLa tesi que acaba de defensar Gabriel Mayol a la UIB -amb qualificació de cum laude - pretén trencar el mite de ‘Mallorca, illa de la calma’, que pregonava Santiago Rusiñol a principi del segle XX, ja que aprofundeix en l’anàlisi de les mobilitzacions ciutadanes a Mallorca entre els anys 1983 i 2013. L’estudi de l’historiador planteja tres grans blocs de mobilitzacions: “Principalment, i les primeres que han tingut més suport, foren les ecologistes, seguides en segon terme per aquelles que he anomenat de defensa de la llengua i l’autogovern; i en darrer lloc, les mobilitzacions en drets socials”.

Ecologistes

El doctor explica que aquestes manifestacions comencen als anys 70 i van in crescendo, sobretot als anys 80, quan hi ha mobilitzacions molt emblemàtiques com foren les de la defensa del Trenc, de Cabrera com a Parc Natural i altres de caire més local com les de protecció de Cala Montdragó, la Punta de n’Amer, s’Estalella i sa Canova. És a partir dels anys 90 quan entren en una concepció més global. Parlam, per exemple, de mobilitzacions contra la incineradora i les grans urbanitzacions. El gran esclat es produeix, però, en la legislatura 2003-2007 amb les plataformes anti autopista, en contra del segon cinturó, Salvem la Real, iniciatives que el GOB intenta canalitzar a través de grans campanyes com ‘Qui estima Mallorca no la destrueix’ (2004) i ‘Salvem Mallorca’ (2007). Ja en l’actualitat, la manifestació de dissabte passat conté una novetat, i és que es qüestiona per primera vegada el model turístic en la seva totalitat.

Llengua, cultura i autogovern

En aquest context, continua l’historiador, trobam que als 70 hi ha dos fenòmens molt importants: el Congrés de Cultura Catalana i la gran manifestació de l’Estatut del 29 d’octubre de 1977. En aquest tipus de mobilitzacions, segons Mayol, s’hi troben dos tipus de vies: una podríem dir que més radical, que no aconsegueix arribar al gruix, representada, per exemple, per les manifestacions del 31 de desembre; i, per altra banda, la via que s’instaura a partir dels anys 90, quan l’OCB comença una sèrie de mobilitzacions amb un sentit més transversal, que permetin arribar a un nombre més gran de la societat, ja que s’arriba a la conclusió que fins llavors els anys d’autonomia no han estat suficients per desenvolupar qüestions com la normalització lingüística, les competències del Govern i el sentiment de pertinença. Apareixen altres mobilitzacions satèl·lit com foren l’Acampallengua i el Correllengua, de caràcter més transversal, en les quals el Partit Popular també va participar. És a partir de 2003 que el PP deixa d’assistir a les diades d’autogovern. El punt àlgid el trobam entre el 2007 i el 2013, quan hi ha dues grans onades de reivindicació com són la Llei de funció pública i la lluita dels docents amb la manifestació en contra del TIL, en la qual un 10% de la població va sortir al carrer. Aquesta va ser la manifestació més multitudinària contra un govern autonòmic, recalca Mayol.

Drets socials

El moviment obrer i sectors sindicals mobilitzen la població sobretot en les trobades del Primer de Maig, malgrat que no aconsegueixen ser multitudinàries tampoc durant els anys més durs de la crisi econòmica, quan hi havia 60.000 aturats a les Balears. També s’evidencia la gernació a les vagues generals. La més important que va aconseguir aturar tot l’Estat fou la de desembre de 1998, quan es varen tancar fins i tot els grans centres comercials. Foren igualment rellevants les vagues generals de 2010 i, sobretot, de 2012, ja no perquè es paralitza l’Estat, sinó perquè molta gent surt al carrer a manifestar-se. I és que “la protesta generalment es canalitza a través de la manifestació; aquest format és el gran aparador de les mobilitzacions ciutadanes a Mallorca. Tota mobilització que vulgui influir en el Govern de torn ha de fer una gran manifestació. De fet, sense establir una causa-efecte, des de l’any 1999 tots els governs conservadors han perdut el poder després d’una gran manifestació”, clou el doctor.