ValldemossaLa ruta d’avui parteix d’allà on la deixàrem dissabte passat, al mirador del Creuer, dit així perquè es troba a l’entreforc d’una sèrie de camins, alguns dels quals provenen de Miramar. Nosaltres, però, hem arribat fins aquí des de Ca Madò Pilla pel camí de sa Torre. A l’esquerra de la mirada on ens trobam, direcció sud-oest, hi veurem la continuació del nostre itinerari. Es tracta del camí Nou de s’Estaca.
Aquest camí de ferradura neix a Miramar, a la partió dels bosc, vora els pedrissos de s’Entreforc, i arriba fins al camí de sa Vinya, poc abans de la possessió de s’Estaca. Aviat trobam a la dreta el mirador del Figueral (10’), dit així perquè des d’aquest miradoret es domina la rota de ses Figueres, que travessa la carretera de s’Estaca-es Guix. A partir d’aquí el camí inicia un descens ràpid fins a arribar a la carretera (20’). Giram a l’esquerra i continuam la marxa direcció sud-oest, en poc temps (10’) toparem amb la visió única i característica de les cases de s’Estaca (1878-1880), ‘entre la vinya e el fenollar’ (del Cant de Ramon -1300-, Ramon Llull).
Justament, a l’altura de les cases de les quals Catalina Homar sa Moixarra (Esporles, 1869-Valldemossa, 1905) va ser majorala en temps de l’Arxiduc, hi trobam a l’esquerra el camí que ens durà de pujada de retorn a Ca Madò Pilla. És el camí de sa Barrera de sa Marina o camí Vell de s’Estaca. Després d’una forta empitada i un parell de revolts arribam a un replà, amb un gran penyal que sobresurt a la dreta i sobre el qual es troba el mirador de s’Erassa. Hi ha moltes teories sobre el nom, la més acceptada és la que explica que devia dominar alguna era o estructura semblant. Per accedir-hi es va construir una rampa de paret seca, que a la part final és escalonada i que accedeix a la plataforma pròpiament dita per uns graons picats a la roca.
Elements aràbics
Seguirem el camí de pujada. En 20 minuts, després d’uns revolts molt curts, toparem amb la barrera que dóna nom al camí. Poc metres després, a l’esquerra, neix un tirany que ens menarà a la darrera miranda de la ruta, el mirador Nou (també anomenat Blanc). Com a moltes altres talaies de l’Arxiduc, a la decoració s’usen elements aràbics. Però el seu estat és molt crític, s’ha esbaldregat la meitat de la torre i un mirador que hi ha als seus peus.
Des de la torre prendrem un camí ample que neix a la nostra dreta i que ens menarà en 10’ a la carretera de Deià, a un quilòmetre de Ca Madò Pilla. El de l’esquerra és la continuació del mateix camí que arribava a la talaia de Son Galceran.