El Govern espanyol recorre al Constitucional la llei de comerç de Balears
Segons el Consell de Ministres, el Govern recorre la llei balear, aprovada l'octubre de l'any passat, en considerar que vulnera els requisits bàsics del comerç intern respecte a autoritzacions i condicions per a la implantació dels establiments comercials
MadridEl Consell de Ministres ha aprovat avui interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de comerç de les Illes Balears per envair competències exclusives de l'Estat i establir una regulació contrària a la disposada en les lleis bàsiques de comerç interior.
Segons la referència del Consell de Ministres, el Govern recorre la llei balear, aprovada l'octubre de l'any passat, en considerar que vulnera els requisits bàsics del comerç intern respecte a autoritzacions i condicions per a la implantació dels establiments comercials.
Així mateix, l'Executiu ha demanat al Constitucional la suspensió cautelar de la normativa autonòmica.
"Es considera que aquests preceptes envaeixen les competències exclusives de l'Estat en establir una regulació contrària al disposat en diverses lleis estatals bàsiques en matèria de comerç interior", argumenta l'Executiu.
Explica que el règim balear exigeix dues llicències -l'autorització autonòmica, amb caràcter previ i el títol municipal habilitant- per l'obertura de comerços minoristes, mentre que l'Executiu estableix només una confirmació. Igual que la llei balear atorga un termini de quatre mesos per notificar l'autorització d'instal·lació d'un gran establiment comercial, el que contravé al termini de tres mesos que exigeix el Govern.
La legislació balear exigeix una prèvia autorització dels ajuntaments per a la implantació o ampliació de grans establiments comercials, però el reglament estatal entén que els grans establiments comercials per sota dels 750 metres quadrats no poden ser sotmesos a un règim d'autorització.
Pel que fa als horaris comercials, el Govern aclareix que la disposició bàsica estatal exigeix que municipis amb més de cent mil habitants tinguin una xifra superior a 600.000 pernoctacions per ser declarades zona de gran afluència turística, mentre que la norma autonòmica és "més restrictiva" i exigeix que els municipis de dos-cents mil habitants registrin més d'un milió d'hostatges.