Els dinosaures també tenien paparres
Un estudi de 'Nature' descobreix la primera paparra que xuclava sang fa 100 milions d'anys
BarcelonaInvestigadors han descobert la primera paparra que xuclava la sang als dinosaures fa 100 milions d'anys, i ho han fet a través de la troballa d'una peça birmana d'ambre del Cretaci que conté la 'paparra terrible dede dràcula'.
El treball, que publica 'Nature Communications', el signen la Universitat d'Oxford, el Museu Americà d'Història Natural, l'Institut Geològic i Miner d'Espanya i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona (UB).
Per primera vegada es revela una evidència directa entre el parasitisme entre àcars i dinosaures amb plomes, alguns dels quals van evolucionar cap al llinatge de les aus modernes de final del Cretaci.
"Aquest descobriment és molt significatiu, perquè és molt difícil trobar fòssils de paràsits xucladors de sang en associació directa amb les restes del seu hoste", ha explicat el professor de la Facultat de Ciències de la Terra i de l'IRBio de la UB Xavier Delclòs.
Segons Delclòs, es tracta del "paràsit hematòfag més antic conegut fins ara de la relació de parasitisme entre artròpodes i vertebrats".
La peça birmana contenia la paparra fòssil 'Cornupalpatum burmanicum', que està extingida i que es trobava enganxada a la ploma d'un dinosaure teròpode.
L'autor principal del treball, Enrique Peñalver, diu que "fins a l'actualitat no hi havia evidència científica sobre el seu rol al llarg de l'evolució".