Detecten catxalots ferits per embarcacions a la costa balear
Destaca una femella que presentava diverses cicatrius i ferides en el cap i el llom i que anava acompanyada d'una cria
PalmaInvestigadors de l'Associació Tursiops han detectat la presència de catxalots acompanyats de cries, amb ferides i marques que indiquen que han estat atropellats per alguna embarcació en aigües de les Illes Balears.
La troballa s'ha produït aquesta setmana, durant la campanya científica 'Estemar I' d'estimació de la població de cetacis en el llevant de Balears i que té el suport de la Fundació Biodiversitat.
Els científics de l'entitat balear han localitzat al canal de Mallorca diversos exemplars de catxalot seguint els sons que emeten per alimentar-se i comunicar-se mitjançant sistemes submarins de localització acústica. Entre els catxalots albirats i fotografiats destaca una femella que presentava diverses cicatrius i ferides en el cap i el llom i que anava acompanyada d'una cria.
El director de la campanya, el cetòleg Txema Brotons, ha alertat de "la gravetat que suposa que el segment de la població més afectat pels atropellaments siguin les femelles, perquè això disminueix la capacitat reproductora de l'espècie, fet que afecta la seva viabilitat".
A la zona hi ha major presència de femelles que de mascles, ha explicat Brotons, per la qual cosa són les que més s'atropellen, ja que són les que habiten en major mesura en una àrea concreta que travessen rutes marítimes de navegació. El catxalot és important ecològicament perquè menja en profunditat i defeca en superfície, de manera que inverteix el cicle de la matèria a la mar. Per les seves característiques fisiològiques i per la seva posició a la xarxa tròfica, "la seva desaparició provocaria grans desequilibris en l'ecosistema marí", ha advertit Brotons.
Els principals perills que amenacen aquesta espècie són precisament les col·lisions amb vaixells i la contaminació acústica. Brotons ha detallat que la població de catxalots s'estima en uns 400 exemplars a la Mediterrània occidental, segons campanyes anteriors realitzades per l'associació mallorquina Tursiops des de fa més d'una dècada.
La identificació d'aquest problema i la possible magnitud del seu impacte "obliguen al desenvolupament de mesures minimitzadores", ha reclamat el científic.