Balears ha de fer pedagogia amb els futurs nous governants sobre la realitat comercial insular

És possible que molts diputats que acaben d'estrenar el Parlament, i alguns que ja fa més anys que l'habiten, desconeguin la història de la legislació comercial de Balears. Les anteriors lleis a la vigent, que varen elaborar executius tant d'esquerres com de dretes, varen recollir sempre l'especificitat insular i varen marcar uns paràmetres més restrictius a l'hora de considerar o no un establiment comercial com a gran, amb les conseqüències a efectes de tramitació que això significa.

Però posar aquests emperons no va resultar fàcil. Els dirigents de cada moment hagueren d'anar a Madrid i explicar, amb grans dosis de pedagogia, que l'escala continental no es pot aplicar a Balears, i que no és el mateix l'impacte que té un gran centre comercial a la península que a Formentera.

Cada vegada que es tramitava una llei de comerç, la reunió amb el secretari d'Estat, i amb algun altre alt càrrec, era inevitable si es volia aconseguir que la norma arribàs a bon port i no rebés una clatellada de Madrid. El darrer Executiu no va fer aquesta tasca, ni amb la de comerç ni amb moltes altres, i això va ser un dels motius que va provocar la intervenció de Rajoy en forma de recurs davant el Constitucional.

És ben cert que la situació ha canviat, i que, en un moment especialment tens en què el model territorial està en debat, el Govern Rajoy no en deixa passar ni una i, com han recordat alguns diputats aquest dilluns a la Cambra, es mostren agressius contra qualsevol intent autonòmic de marcar les regles i dibuixar un terreny de joc.

Però és que en el cas que ens ocupa, el de l'ordenament comercial, el govern central té la paella pel mànec, perquè existeix normativa de rang estatal que difícilment es pot contradir amb una llei autonòmica i que fixa ja uns paràmetres. Amb tota seguretat, aquestes mides són abusives per a Balears, però la batalla de decrets llei i de normes aprovades a la cambra autonòmica sense negociació amb Madrid no té gaire futur.

És cert que a l'Executiu actual no li quedava altra opció, ja que va tenir menys de dues setmanes per intentar evitar el recurs de Rajoy, que ha provocat la suspensió de la llei. Però és una mesura temporal, que no resol el problema i que obligarà els actuals dirigents a anar fent pedagogia amb els futurs dirigents de l'Estat en matèria comercial i en d'altres. Basta veure, si no, que el vot dels membres socialistes al Consell d'Estat va ser favorable al recurs. Ens trobam, per tant, amb la paradoxa que els diputats del PP de Balears critiquen el recurs del seu president estatal i fan costat a la iniciativa del Govern, encara que sigui amb una abstenció. En canvi, els alts càrrecs del PSOE, com Maria Teresa Fernández de la Vega, voten contra els seus que ara governen a les Illes i en el mateix sentit que els membres del Consell d'Estat del PP, donant suport a l'envestida contra la Llei de comerç.

Queda clar que és més un tema de desconeixement de la realitat insular, i de la voluntat balear de tenir un altre tipus d'estructures i de mesures sobre el territori, que no de color polític.