PalmaLes Illes Balears, el País Valencià, les Illes Canàries i Múrcia se situen un any més com les comunitats autònomes de l’Estat amb pitjors serveis sanitaris. Així ho posa de manifest l’XI Informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, que constata un augment de la disparitat de serveis sanitaris entre els diferents territoris de l’Estat.
Segons informà ahir en roda de premsa el portaveu d’aquesta entitat, Marciano Sánchez Bayle, l’estudi considera paràmetres com les llistes d’espera, la despesa per càpita sanitària, el nombre de llits als hospitals i el nombre de professionals, la despesa farmacèutica i la valoració dels ciutadans.
Així, un any més, el País Valencià, les Illes Canàries, Múrcia i les Illes Balears se situen com les comunitats autònomes amb pitjors serveis sanitaris, seguides per Madrid, Extremadura, Catalunya i Castella-la Manxa, amb serveis “deficients”; La Rioja, Galícia, Cantàbria i Andalusia, amb serveis “regulars”; i Castella i Lleó, Astúries, el País Basc, Aragó i Navarra, amb les millors classificacions en aquest rànquing.
Retallades sanitàries
Amb tot, en declaracions recollides per l’agència Efe, el portaveu de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, Marciano Sánchez Bayle, advertí que una millor puntuació “no suposa que no s’hagin produït retallades i retrocessos en el sistema sanitari”, sinó que aquestes comunitats autònomes o estaven en una millor posició de partida o les retallades han estat menors.
En el cas de Balears, durant el Govern del PP s’han duit a terme importants retallades de personal sanitari i s’han incrementat les llistes d’espera. Les Illes, a més, continuen a la coa de l’Estat en despesa sanitària pública per habitant.